miércoles, 10 de junio de 2009
lunes, 1 de junio de 2009
CRONICA FIESTAS BERBERISCOS 2.009 POR MIGUEL VALOR CLIMENT
CRONICA BERBERISCOS 2009Por sexta vez tengo el honor de trasladaros la crónica interna de nuestra fila. Es de agradecer la nutrida presencia de festeros en este acto, así como la colaboración desinteresada que me habéis prestado para hacer realidad este documento.
Este año la crisis económica se a empezado a notar en la sociedad alcoyana y quieras que no eso repercute en la FESTA, pero es tanta la ilusión y el amor que le procuramos a nuestro insigne patrón que hacemos un doble esfuerzo para sacar la fiesta a la calle. Desde aquí quiero agradecer a todos los que permanecemos en la fila, su esfuerzo y entrega para que cada 22 de abril el sueño se haga realidad.
Por otro lado es digno mencionar que ya tenemos alférez y capitán, en las figuras de Miguel Alfredo Miró Pérez para el año 2.011 y Juan Miguel Miró Peiró para el 2.012, de todo corazón quiero felicitarles personalmente y se de antemano que no nos defraudaran en su arduo cometido. Estaremos toda la fila arropándolos como buenos berberiscos que son.
Nota luctuosa a pocos días de empezar las fiestas fue la muerte de nuestro insigne compañero Pepe Jover, desde aquí quiero ensalzar su figura por su entrega a la fila. Recuerdos de los Berberiscos.
Por último dar las gracias a nuestro rey mago D. Antonio Jordá Francés que tras ser elegido para desempeñar el papel de Rey Melchor en nuestra centenaria cabalgata de Reyes, supo estar a la altura de las circunstancias trasladando la ilusión de esa noche mágica a los niños alcoyanos. Gracias también al resto de festeros que apoyaron con su presencia a Toni en su difícil cometido.
Sin más dilaciones paso a describir cronológicamente los diversos actos en los que hemos participado para rendir culto a San Jorge y dar resplandor primaveral a la ciudad que nos vio nacer.
Día 12 de abril de 2.009 Domingo GLORIA MAYOR
El domingo de Gloria amaneció frió con bajas temperaturas, aun así el sol brillaba en lo alto del cielo para saludar el inicio de las fiestas. Este año las fechas se comprimieron en menos de 15 días. Acudimos a la cita con la ilusión intacta, tomamos el almuerzo y pasamos a vestir a nuestro gloriero mayor (el fester Miguel Alfredo Miró Pérez) y a nuestro gloriero del preventorio Juan Miguel Miró Peiró. Los alcoyanos miramos al cielo en este día tan especial que levanta el telón de los Moros y Cristianos 2009. Los glorieros se visten emocionados por la responsabilidad que han asumido. Nuestra banda de Música, La Alianza de Muchamiel, ameniza el almuerzo con sus pasodobles festeros. Tras las oportunas felicitaciones procedemos a acercarnos a la Plaza de España. Juan Miguel Miró Peiró sale acompañado de representantes de nuestra fila camino del Preventorio y Miguel Alfredo Miró Pérez se queda en la bandeja. A las diez en punto repican las campanas en Santa María. A renglón seguido suenan las notas del himno de Alcoi interpretadas por la Unión Musical que dan paso a “l´arranca” de la Gloria. La plaza esta a rebosar de público expectante por ver a los representantes de las “filaes”. Las dobles escuadras moras y cristianas circularon por las estrechas calles del casco histórico. En San Nicolás se concentro la mayor parte de la gente que no paro de aplaudirles. Una vez finalizado el desfile se disparo una potente mascleta que llego con unos minutos de retraso por encima de las dos del mediodía.
Terminada la parte oficial tocaba acercarnos a nuestra sede donde nos esperaba una sabrosa comida acompañando a nuestro Gloriero Miguel que nos regalo unos maceteros para las señoras, así como los cuadros con los escudos en bronce de todas las filas y un San Jorge de fundición. Durante el recorrido por la ciudad se lanzaron al aire octavillas con la imagen de nuestro Gloriero acompañada de versos de Enrique Valls.
Tras el reposo vino la mona y finalmente la “entraeta del berenar” se pospuso por segundo año para otro día, ya que el cansancio menguaba la participación en este entrañable acto.
Día 21 de abril de 2.009 Martes GLORIA INFANTIL
Extraño día de Gloria infantil, pero la abundante lluvia que cayo en la ciudad el domingo 19 hizo imposible que se celebrase este desfile por las calles de la ciudad, quedando pospuesto para el mismo día de los músicos pocas horas antes del himno. El desfile fue acortado en su recorrido por causas de fuerza mayor. Nuestro Gloriero Infantil, Israel Pla Jiménez se viste en los locales de la fila. Nos acercamos todos a la Font Redona para arropar a nuestro pequeño representante. Son las 18:00 horas y los padres están nerviosos esperando el alegre discurrir del desfile. A las seis en punto suena el pasodoble Aitana interpretado por la Música Nova que marca el inicio de este entrañable acto. Los familiares se emocionan al ver a su retoño ataviado con el traje berberisco. El pueblo alcoyano aplaude con fuerza el discurrir de la comitiva por las calles de nuestra ciudad. El acto termino en la iglesia de San Jorge. La comida de hermandad si se celebro el domingo 19 contando con la presencia de nuestro glorieret y de nuestra banda de música que amenizo el almuerzo y nos animo para encarar las fiestas.
Día 21 de abril de 2009 martes DIA DE LOS MUSICOS
Llego la hora y se amontona la faena, primero la gloria infantil, la ciudad respira un inmejorable ambiente de fiesta por sus cuatro costados. Ya podemos sentir la olor a pólvora, los escasos días de “filaetes” han ido preparando el cuerpo. Alcoi se acicala cual bella dama y espera impaciente que sus moradores la cortejen como se merece. El Barranc del Sinc enmudece para que resuenen los sones del himno hasta el último rincón de esta querida tierra. Nuestro salvador, Sant Jordi el Txicotet, obrara el milagro por enésima vez y aparecerá en lo alto de las almenas del castillo, para salvar a los cristianos con sus poderosas flechas, de las huestes mahometanas comandadas por Al Azrak.
Comienza a atardecer, veinte bandas de música se concentran en la avenida del País Valencia. Todos los tramos del desfile están llenos de gente. A partir de las 19:30 las corporaciones musicales van desfilando por la calle San Lorenzo hasta desembocar en la plaza. La gente va buscando un hueco donde contemplar y cantar el himno. Las esquinas que llevan al Ayuntamiento están abarrotadas de público. Son poco más de las 21:09 horas, llega la Unión Musical encabezada por el Sant Jordiet (Sergi Sempere) y le hace entrega de la batuta a Francisco Amaya, que tendrá el honor de dirigir a todas las bandas presentes en la plaza de España. La varita recorre el viento y los acordes del himno de fiestas resuenan en los oídos de miles de alcoyanos que intentan contemplar la figura de un improvisado director que vive con pasión su cometido. Las emociones se disparan al igual que el recuerdo de los que nos precedieron y hoy no pueden estar con nosotros. Tras la interpretación de la pieza, se encendieron las luces y se levanto el telón de las fiestas alcoyanas.
Terminado el acto nos encaminamos a la Fila para comernos la Olleta con nuestros músicos. Luego vino el desfile por la calle San Nicolas. Los pasodobles van sonando hasta llegar a la plaza de España, donde le hacemos el pasillo a nuestra querida banda de música que ha compartido tantos años con nosotros.
Nos despedimos todos y quedamos para la diana del día siguiente.
Día 22 de abril de 2009 miércoles DIA DE LAS ENTRADAS
Amanece y luce un sol primaveral, los trajes lucen impecables. La mañana es hermosa, los herberos y timonets acompañando al café caliente ayudan a empezar con buen pie el día. A las 7:00 horas ya esta la tropa berberisca preparada, “… ben planxats, ben arreglats i ben pertrexats…” para estrenar el traje con el desfile dianero. Marcos Paya Santacreu, Emilio Boti y Jose Miguel Catala hicieron de cabos diana demostrando su destreza a los sones de el desitjat en el 1º tramo, Suspiros del Serpis en el 2º tramo y Aitana en el 3º. El desfile ameno, alegre, saluda a los alcoyanos que han madrugado para disfrutar del arranque de la fiesta, por segundo año el desfile recupera el itinerario tradicional por el casco antiguo con estampas inéditas. El desfile termino sobre las 10:08 horas.
La entrada arranca a las cinco de la tarde como estaba previsto y el capitán moro luce sus galas. Los escuadreros se acercan a lo alto del partidor para coger las armas y maquillarse, la actividad es frenética. Las mujeres llegan ataviadas con su traje, casco, capa e instrumento musical preparadas para participar en la entrada. Esta todo programado, Juan a controlado hasta el último detalle. La junta directiva se encarga de distribuir al personal y rematar los últimos detalles. Por delante el guión es llevado a caballo por Emilio Agulló, dando paso a la escuadra dirigida en el inicio por Fernando Alos que realizo una “arranca” espectacular siendo ovacionado por el numeroso público allí presente y posteriormente se fueron turnando durante todo el recorrido entre Jose Perez Vida y Rafael Pascual cada uno con su estilo, pero brillando todos a un gran nivel. En ambos casos la marcha mora interpretada fue “als Berebers”. Detrás de la escuadra venían las berberiscas con traje propio de diseño modernista, combinado con los colores que nos identifican e interpretando la pieza las Quinyants bajo la batuta de Viçent Txaramita. La fila del mirons aplaudió con ganas el hermoso traje que lucieron y que fue del agrado del público.
Son las 19:45 horas y ya están los bequeteros en la calle, desfilando de manera compacta, tras 140 años de historia fieles a su cita primaveral. Cerrando el desfile se encuentra la carroza de la chiquillería acompañados por el Cop de veteranos; Francisco Boti, “pantera” que con tres sacos de confeti y los mayores cierran nuestra participación. Terminado el desfile felicitamos a los cabos, a los escuadreros y a las nuevas bequeteras, para finalmente irnos a recuperar fuerzas.
Día 23 de abril de 2009 jueves DIA DE SAN JORGE
El día de San Jorge amanece con un cielo soleado que favorece el desarrollo de la 2ª Diana. Nuestra participación comienza a las 9.51 horas que salimos desde el Panterre en dirección a la plaza, contamos con la presencia de dos escuadras de niños y una de adultos acompañados por la banda de música que interpreto el pasodoble “churumbelerias”. Se rindio un pequeño homenaje a Jose Jover arrancando con primavera y dejando su sable dianero preferido en el suelo, cogiéndolo con posterioridad Carlos Fernández para continuar el desfile. Los niños fueron los auténticos protagonistas y los padres aprovechamos para tomarnos un cafenet que nos caliente el cuerpo. Finalizado el desfile algunos berberiscos nos acercamos a la Iglesia de Santa María y participamos en la misa en honor de San Jorge. Después pasacalles populares desde las 12 acompañados de la música repartiendo diversos chucherias y regalos tanto para pequeños como para mayores. No falto el buen humor y la diversión que trasmitimos al publico que nos observaba. Tras la mascleta de las 14:00 horas llego la hora de compartir la comida del día de San Jorge con los familiares y amigos festeros en el Hotel Reconquista, formamos en diversas ocasiones y las mujeres demostraron que con un poco más de practica nos quitaran el puesto para hacer el cabo. Sobre las 18:00 horas, los más valientes que han estado entrenándose a lo largo del año, tomaron la salida desde la Font Redona para participar junto con los Realistas en la ya veterana recuperación de la Diana vespertina del cavallet (retomada en el año 1992 y que desapareció en el año 1925), el pasodoble que acompaño el recorrido fue “Petit Souet”. El itinerario discurrió con gracia y simpatía, se noto la mano del responsable; Carlos Fernández Mayor que hizo de cabo junto a Rafa Pascual y que durante tantos años lleva motivando y dirigiendo los ensayos de los aspirantes a cavalleters. El publico lleno la calle San Nicolás y la Plaza de España para aplaudir a los bequeteros.
A continuación Procesión General sobre las 20:10 horas con la participación de unos 56 festeros entre hombres, mujeres y niños, arma al hombro y como Cop; Antonio Jordá. José Luis Agullo en calidad de miembro de la asociación de San Jorge, dirigía la formación de las filaes desde el balcón de la Placeta del Carbó. La procesión salio desde su itinerario habitual por el casco antiguo.
Terminado el acto algunos se acercaron a la fila donde había disco-movil, otros prefirieron participar en la retreta con una carroza y tomar algo más ligero por ahí.
Día 24 de abril de 2008 viernes DIA DEL ALARDO O BATALLA
Mañana soleada, ya se va acercando el final. Las gafas de sol hacen acto de presencia, la pólvora y el cansancio lo requiere. A las 12:05 horas tomamos la salida desde Los Salesianos con los arcabuces como protagonistas, para finalizar en el puente sobre las 13:27 horas, de Cop estuvo Salvador Llacer, Rubén Gómez y Pablo Fernández. Participaron 40 tiradores aproximadamente en el alardo de la mañana.
Una vez guardadas las armas, nos encaminamos hasta la fila. Allí degustamos los platos y celebramos una comida de hermandad, donde a pesar del cansancio, pudimos compartir la alegría por los días vividos. Los estómagos estaban castigados y se agradecía el agua mineral para aplacar el calor reinante a lo largo de la mañana. Festejamos el aniversario de Antonio Jorda y la música le interpreto el cumpleaños feliz. Al final tras las risas y la diversión fuimos de nuevo a por las armas para completar el Alardo de la tarde desde el castillo hasta los Salesianos y volver a bajar. Empezamos a las 17:30 horas y terminamos sobre las 19 horas, participaron 30 festeros.
Por último solo quedaba esperar la aparición de San Jorge a las 21:30 horas y cantar el himno para despedir las fiestas del 2008, San Jordiet no se hizo de rogar, se apagaron las luces y apareció a lomos de su corcel para matar a los moros berberiscos que aguardaban debajo de la fortaleza para llevarse un recuerdo del paso de otro año festero.
Los más valientes se atrevieron a preparar soparets en la plaza de Espanya. Otros decidieron cenar en la fila para posteriormente desfilar por las calles de la ciudad acompañados por la música, aprovechando que el día siguiente era sábado y muchos no tenían que ir a trabajar. Hubo mucha gente contemplando este desfile informal. Por último aprovechando esta circunstancia se traslado el castillo de fuegos artificiales del día de San Jorge a esta fecha para culminar la trilogía festera de este año.
AGRADECIMIENTOS
Me gustaría agradecer a todos los componentes de la Junta Directiva por su esfuerzo y a todos los presentes por vuestra compañía.
Quiero dedicar esta sexta crónica a todos vosotros por vuestra entrega y sacrificio, en especial a Pepe Jover que siempre estará con nosotros y a mi sobrina Naiara que salio a la entrada. Gracias de nuevo y Vixca Sant Jordi.
MIGUEL VALOR CLIMENT (CRONISTA BERBERISCOS 2.009)
CRONICA FESTES BERBERISCOS 2.009 PER MIGUEL VALOR CLIMENT
CRÒNICA BARBARESCOS 2009
Per sexta vegada tinc l'honor de traslladar-vos la crònica interna de la nostra fila. És d'agrair la notrida presència de festers en este acte, així com la col·laboració desinteressada que m'heu prestat per a fer realitat este document.
Enguany la crisi econòmica s'a començat a notar en la societat alcoiana i vullgues que no això repercutix en la FESTA, però és tanta la il·lusió i l'amor que li procurem al nostre insigne patró que fem un doble esforç per a traure la festa al carrer. Des d'ací vull agrair a tots els que continuem en la fila, el seu esforç i entrega perquè cada 22 d'abril el somni es faça realitat.
Per un altre costat és digne mencionar que ja tenim alferes i capità, en les figures de Miguel Alfredo Miró Pérez per a l'any 2.011 i Juan Miguel Miró Peiró per al 2.012, de tot cor vull felicitar-los personalment i se per endavant que no ens defraudaren en el seu ardu comés. Estarem tota la fila abrigant-los com a bons barbarescos que són.
Nota luctuosa a pocs dies de començar les festes va ser la mort del nostre insigne company Pepe Jover, des d'ací vull exalçar la seua figura pel seu entrega a la fila. Records dels Barbarescos.
Finalment donar les gràcies al nostre rei mag D. Antonio Jordá Francés que després de ser triat per a exercir el paper de Rei Melcior en la nostra centenària cavalcada de Reis, va saber estar a l'altura de les circumstàncies traslladant la il·lusió d'eixa nit màgica als xiquets alcoians. Gràcies també a la resta de festers que van recolzar amb la seua presència a Toni en el seu difícil comesa.
Sense més dilacions pase a descriure cronològicament els diversos actes en què hem participat per a rendir culte a Sant Jordi i donar resplendor primaveral a la ciutat que ens va veure nàixer.
Dia 12 d'abril de 2.009 Domingo GLORIA MAJOR
El diumenge de Gloria amaneció va fregir amb baixes temperatures, així i tot el sol brillava en la part alta del cel per a saludar l'inici de les festes. Enguany les dates es van comprimir en menys de 15 dies. Acudim a la cita amb la il·lusió intacta, prenem l'esmorzar i passem a vestir al nostre gloriero major (el fester Miguel Alfredo Miró Pérez) i al nostre gloriero del preventori Juan Miguel Miró Peiró. Els alcoians mirem al cel en este dia tan especial que alça el teló dels Moros i Cristians 2009. Els glorieros es visten emocionats per la responsabilitat que han assumit. La nostra banda de Música, L'Aliança de Muchamiel, amenitza l'esmorzar amb els seus pasdobles festers. Després de les oportunes felicitacions procedim a acostar-nos a la Plaça d'Espanya. Juan Miguel Miró Peiró ix acompanyat de representants de la nostra fila camí del Preventori i Miguel Alfredo Miró Pérez es queda en la bandeja. A les deu en punt repiquen les campanes en Santa Maria. A línia seguida sonen les notes de l'himne d'Alcoi interpretades per la Unió Musical que donen pas a “l´arranca” de la Gloria. La plaça esta a sobreeixir de públic expectant per veure els representants de les “filaes”. Les dobles esquadres mores i cristianes van circular pels estrets carrers del casc històric. En Sant Nicolau es concentre la major part de la gent que no para d'aplaudir-los. Una vegada finalitzat la desfilada es tira una potent mascleta que arribe amb uns minuts de retard per damunt de les dos del migdia.
Acabada la part oficial tocava acostar-nos a la nostra seu on ens esperava una saborosa menjar acompanyant al nostre Gloriero Miguel que ens va regalar uns maceteros per a les senyores, aixi com uns cuadros amb els escuds en bronce de totes les filaes i un San Jordi de fundició. Durant el recorregut per la ciutat es van llançar a l'aire octavilles amb la imatge del nostre gloriero acompanyada de versos d'Enrique Valls.
Després del repòs va vindre la mona i finalment la “entraeta del berenar” es va posposar per segon any per a un altre dia, ja que el cansament minvava la participació en este entranyable acte.
Dia 21 d'abril de 2.009 Dimarts GLORIA INFANTIL
Estrany dia de Gloria infantil, però l'abundant pluja que va caurer en la ciutat el diumenge 19 va fer impossible que se celebrara esta desfilada pels carrers de la ciutat, quedant posposat per al mateix dia dels músics poques hores abans de l'himne, la qual cosa no els va restar public ni brillantor. La desfilada va ser acurtat en el seu recorregut per causes de força major. El nostre Gloriero Infantil, Israel Pla Jiménez es vist en els locals de la fila. Ens acostem tots a la Font Redóna per a abrigar el nostre xicotet representant. Són les 18:00 hores i els pares estan nerviosos esperant l'alegre discórrer de la desfilada. A les sis en punt sona el pasdoble Aitana interpretat per la Música Nova que marca l'inici d'este entranyable acte. Els familiars s'emocionen al veure al seu rebrot abillat amb el trage barbaresc. El poble alcoià aplaudix amb força el discórrer de la comitiva pels carrers de la nostra ciutat. L'acte acabe en l'església de Sant Jordi. El menjar de germandat es va celebrar el diumenge 19 comptant amb la presència del nostre glorieret i de la nostra banda de música que amenitze l'esmorzar i ens anime per a encarar les festes.
Dia 21 d'abril del 2009 dimarts DIA DELS MÚSICS
Arribe l'hora i s'amuntona la faena, primer la glòria infantil, la ciutat respira un immillorable ambient de festa pels seus quatre costats. Ja podem sentir l'olor de pólvora, els escassos dies de “filaetes” han anat preparant el cos. Alcoi s'arregla qual bella dama i espera impacient que els seus habitants la cortegen com es mereix. El Barranc del Sinc emmudix perquè ressonen els sons de l'himne fins a l'últim racó d'esta volguda terra. El nostre salvador, Sant Jordi el Txicotet, obrara el miracle per enèsima vegada i apareixerà en la part alta dels merlets del castell, per a salvar els cristians amb les seues poderoses fletxes, de les hosts mahometanes comandades per a l'Azrak.
Comença a capvespre, vint bandes de música es concentren en l'avinguda del País València. Tots els trams de la desfilada estan plena de gent. A partir de les 19:30 les corporacions musicals van desfilant pel carrer Sant Llorenç fins a desembocar en la plaça. La gent va buscant un buit on contemplar i cantar l'himne. Els cantons que porten a l'Ajuntament estan abarrotades de públic. Són poc més de les 21:09 hores, arriba la Unió Musical encapçalada pel Sant Jordiet (Sergi Sempere) i li fa entrega de la batuta a Francisco Amaya, que tindrà l'honor de dirigir a totes les bandes presents en la plaça d'Espanya. La vareta recorre el vent i els acords de l'himne de festes ressonen en les orelles de milers d'alcoians que intenten contemplar la figura d'un improvisat director que viu amb passió la seua comesa. Les emocions es disparen igual que el record de què ens van precedir i hui no poden estar amb nosaltres. Després de la interpretació de la peça, es van encendre les llums i s'alce el teló de les festes alcoianes.
Acabat l'acte ens encaminem a la Fila per a menjar-nos l'Olleta amb els nostres músics. Després va vindrer la desfilada pel carrer Sant Nicolau. Els pasdobles van sonant fins a arribar a la plaça d'Espanya, on li fem el corredor a la nostra volguda banda de música que ha compartit tants anys amb nosaltres.
Ens despedim tots i quedem per a la diana de l'endemà.
Dia 22 d'abril del 2009 dimecres DIA DE LES ENTRADES
Es fa de dia i lluïx un sol primaveral, els trages lluïxen impecables. El matí és bell, els esòfags i timonets acompanyant al café calent ajuden a començar amb bon peu el dia. A les 7:00 hores ja esta la tropa barbaresca preparada, “… ben planxats, ben arreglats i ben pertrexats…” per a estrenar el trage amb la desfilada dianero. Marcos Paia Santacreu, Emilio Boti i Jose Miguel Catala van fer de caps diana demostrant la seua destresa als sons del desitjat en el 1r tram, Sospirs del Serpis en el 2n tram i Aitana en el 3r. La desfilada amena, alegre, saluda els alcoians que han matinat per a disfrutar de l'arrancada de la festa, per segon any la desfilada recupera l'itinerari tradicional pel nucli antic amb estampes inèdites. La desfilada acabe sobre les 10:08 hores.
L'entrada arranca a les cinc de la vesprada com estava previst i el capità moro lluïx les seues gales. Els escuadreros s'acosten a l'alt del partidor per a agafar les armes i maquillar-se, l'activitat és frenètica. Les dones arriben abillades amb el seu trage, casc, capa i instrument musical preparades per a participar en l'entrada. Esta tot programat, Juan a controlat fins a l'últim detall. La junta directiva s'encarrega de distribuir al personal i rematar els últims detalls. Per davant el guió és portat a cavall per Emili Agulló, donant pas a l'esquadra dirigida en l'inici per Fernando Alos que realitze una “arranca” espectacular sent ovacionat pel nombrós públic allí present i posteriorment se van anar rellevant durant tot el recorregut entre Jose Perez Vida i Rafael Pascual cada un amb el seu estil, però brillant tots a un gran nivell. En ambdós casos la marxa mora interpretada va ser “als Berebers”. Darrere de l'esquadra venien les barbaresques amb trage propi de disseny modernista, combinat amb els colors que ens identifiquen i interpretant la peça “els quinyants” davall la batuta de Viçent Txaramita. La fila del mirons va aplaudir amb ganes el bell trage que van lluir i que va ser del grat del públic.
Són les 19:45 hores i ja estan els bequeteros en el carrer, desfilant de manera compacta, després de 140 anys d'història fidels a la seua cita primaveral. Tancant la desfilada es troba la carrossa de la xicalla presidida pel cop Francisco Boti, “pantera” que amb tres sacs de confeti i els veterans tanquen la nostra participació. Acabat la desfilada felicitem els caps, als escuadreros i a les noves bequeteras, per a finalment anar-nos-en a recuperar forces.
Dia 23 d'abril del 2009 dijous DIA DE SANT JORDI
El dia de Sant Jordi es fa de dia amb un cel solejat que afavorix el desenrotllament de la 2a Diana. La nostra participació comença a les 9.51 hores que eixim des de la Panterre en direcció a la plaça, comptem amb la presència de dos esquadres de xiquets i una d'adults acompanyats per la banda de música que interprete el pasdoble “churumbelerias”. Es va rendir un sentit homenatje a Jose Jover arrancant amb primavera i deixant el seu sable dianero preferit en terra, pillant-lo despres Carlos Fernández per continuar el desfile. Els xiquets van ser els autèntics protagonistes i els pares aprofitem per a prendre'ns un cafenet que ens calent el cos. Finalitzat la desfilada alguns barbaresca ens acostem a l'Església de Santa Maria i participem en la missa en honor de Sant Jordi. Despreses cercaviles populars des de les 12 acompanyats de la música repartint diversos llepolies i regals tant per a xicotets com per a majors. No faltat el bon humor i la diversió que transmetem al publique que ens observava. Després de la mascleta de les 14:00 hores arribe l'hora de compartir el menjar del dia de Sant Jordi amb els familiars i amics festers en l'Hotel Reconquista, formem diverses vegades i les dones van demostrar que amb un poc més de practica ens llevaren el lloc per a fer el cap. Sobre les 18:00 hores, els més valents que han estat entrenant-se al llarg de l'any, van prendre l'eixida des de la Font Redóna per a participar junt amb els Realistes en la ja veterana recuperació de la Diana vespertina del cavallet (represa l'any 1992 i que va desaparéixer l'any 1925), el pasdoble que acompanye el recorregut va ser “Petit Souet”. L'itinerari va discórrer amb gràcia i simpatia, es note la mà del responsable; Carlos Fernández Major que va fer de cap junt amb Rafa Pascual i que durant tants anys porta motivant i dirigint els assajos dels aspirants a cavalleters. El publique ple el carrer Sant Nicolau i la Plaça d'Espanya per a aplaudir als bequeteros.
A continuació Processó General sobre les 20:10 hores amb la participació d'uns 56 festers entre dones, hòmens i xiquets arma al muscle i com Cop; Antonio Jordá. José Luis Agulló en qualitat de membre de l'associació de Sant Jordi, dirigia la formació de les filaes des del balcó de la Placeta del Carbó. La processó sali des del seu itinerari habitual pel nucli antic.
Acabat l'acte alguns es van acostar a la fila on hi havia disco-movil, altres van preferir participar en la retreta amb una carrossa i prendre algo més lleuger per ahi.
Dia 24 d'abril del 2008 divendres DIA DE L'ALARDO O BATALLA
Demà solejada, ja es va acostant el final. Les ulleres de sol fan acte de presència, la pólvora i el cansament ho requerix. A les 12:05 hores prenem l'eixida des de Els Salesians amb els arcabussos com a protagonistes, per a finalitzar en el pont sobre les 13:27 hores, de Cop va estar Salvador Llacer, Rubén Gómez i Pablo Fernández. Van participar 40 tiradors aproximadament en l'alardo del matí.
Una vegada guardades les armes, ens encaminem fins a la fila. Allí degustem els plats i celebrem una menjar de germandat, on a pesar del cansament, vam poder compartir l'alegria pels dies viscuts. Els estómacs estaven castigats i s'agraïa l'aigua mineral per a aplacar la calor regnant al llarg del matí. Festegem l'aniversari d'Antonio Jorda i la música li interprete l'aniversari feliç. Al final després de les rialles i la diversió vam ser de nou a per les armes per a completar l'Alardo de la vesprada des del castell fins als Salesians i tornar a baixar. Comencem a les 17:30 hores i acabem sobre les 19 hores, van participar 30 festers.
Finalment només quedava esperar l'aparició de Sant Jordi a les 21:30 hores i cantar l'himne per a despedir les festes del 2008, Sant Jordiet no es va fer de pregar, es van apagar les llums i va aparéixer a lloms del seu corser per a matar els moros barbarescos que esperaven davall de la fortalesa per a emportar-se un record del pas d'un altre any fester.
Els més valents es van atrevir a preparar soparets en la plaça d'Espanya. Altres van decidir sopar en la fila per a posteriorment desfilar pels carrers de la ciutat acompanyats per la música, aprofitant que l'endemà era dissabte i molts no havien d'anar a treballar. Va haver-hi molta gent contemplant esta desfilada informal. Finalment aprofitant esta circumstància es trasllat el castell de focs artificials del dia de Sant Jordi a esta data per a culminar la trilogia festera d'enguany.
AGRAÏMENTS
M'agradaria agrair a tots els components de la Junta Directiva pel seu esforç i a tots els presents per la vostra companyia.
Vull dedicar esta sexta crònica a tots vosaltres per la vostra entrega i sacrifici, en espesial a Pepe Jover que sempre estara amb nosaltres i a la meua neboda Naiara que va eixir a l´Entra. Gràcies de nou i Vixca Sant Jordi.
MIGUEL VALOR CLIMENT (CRONISTA BARBARESCOS 2.009)
Per sexta vegada tinc l'honor de traslladar-vos la crònica interna de la nostra fila. És d'agrair la notrida presència de festers en este acte, així com la col·laboració desinteressada que m'heu prestat per a fer realitat este document.
Enguany la crisi econòmica s'a començat a notar en la societat alcoiana i vullgues que no això repercutix en la FESTA, però és tanta la il·lusió i l'amor que li procurem al nostre insigne patró que fem un doble esforç per a traure la festa al carrer. Des d'ací vull agrair a tots els que continuem en la fila, el seu esforç i entrega perquè cada 22 d'abril el somni es faça realitat.
Per un altre costat és digne mencionar que ja tenim alferes i capità, en les figures de Miguel Alfredo Miró Pérez per a l'any 2.011 i Juan Miguel Miró Peiró per al 2.012, de tot cor vull felicitar-los personalment i se per endavant que no ens defraudaren en el seu ardu comés. Estarem tota la fila abrigant-los com a bons barbarescos que són.
Nota luctuosa a pocs dies de començar les festes va ser la mort del nostre insigne company Pepe Jover, des d'ací vull exalçar la seua figura pel seu entrega a la fila. Records dels Barbarescos.
Finalment donar les gràcies al nostre rei mag D. Antonio Jordá Francés que després de ser triat per a exercir el paper de Rei Melcior en la nostra centenària cavalcada de Reis, va saber estar a l'altura de les circumstàncies traslladant la il·lusió d'eixa nit màgica als xiquets alcoians. Gràcies també a la resta de festers que van recolzar amb la seua presència a Toni en el seu difícil comesa.
Sense més dilacions pase a descriure cronològicament els diversos actes en què hem participat per a rendir culte a Sant Jordi i donar resplendor primaveral a la ciutat que ens va veure nàixer.
Dia 12 d'abril de 2.009 Domingo GLORIA MAJOR
El diumenge de Gloria amaneció va fregir amb baixes temperatures, així i tot el sol brillava en la part alta del cel per a saludar l'inici de les festes. Enguany les dates es van comprimir en menys de 15 dies. Acudim a la cita amb la il·lusió intacta, prenem l'esmorzar i passem a vestir al nostre gloriero major (el fester Miguel Alfredo Miró Pérez) i al nostre gloriero del preventori Juan Miguel Miró Peiró. Els alcoians mirem al cel en este dia tan especial que alça el teló dels Moros i Cristians 2009. Els glorieros es visten emocionats per la responsabilitat que han assumit. La nostra banda de Música, L'Aliança de Muchamiel, amenitza l'esmorzar amb els seus pasdobles festers. Després de les oportunes felicitacions procedim a acostar-nos a la Plaça d'Espanya. Juan Miguel Miró Peiró ix acompanyat de representants de la nostra fila camí del Preventori i Miguel Alfredo Miró Pérez es queda en la bandeja. A les deu en punt repiquen les campanes en Santa Maria. A línia seguida sonen les notes de l'himne d'Alcoi interpretades per la Unió Musical que donen pas a “l´arranca” de la Gloria. La plaça esta a sobreeixir de públic expectant per veure els representants de les “filaes”. Les dobles esquadres mores i cristianes van circular pels estrets carrers del casc històric. En Sant Nicolau es concentre la major part de la gent que no para d'aplaudir-los. Una vegada finalitzat la desfilada es tira una potent mascleta que arribe amb uns minuts de retard per damunt de les dos del migdia.
Acabada la part oficial tocava acostar-nos a la nostra seu on ens esperava una saborosa menjar acompanyant al nostre Gloriero Miguel que ens va regalar uns maceteros per a les senyores, aixi com uns cuadros amb els escuds en bronce de totes les filaes i un San Jordi de fundició. Durant el recorregut per la ciutat es van llançar a l'aire octavilles amb la imatge del nostre gloriero acompanyada de versos d'Enrique Valls.
Després del repòs va vindre la mona i finalment la “entraeta del berenar” es va posposar per segon any per a un altre dia, ja que el cansament minvava la participació en este entranyable acte.
Dia 21 d'abril de 2.009 Dimarts GLORIA INFANTIL
Estrany dia de Gloria infantil, però l'abundant pluja que va caurer en la ciutat el diumenge 19 va fer impossible que se celebrara esta desfilada pels carrers de la ciutat, quedant posposat per al mateix dia dels músics poques hores abans de l'himne, la qual cosa no els va restar public ni brillantor. La desfilada va ser acurtat en el seu recorregut per causes de força major. El nostre Gloriero Infantil, Israel Pla Jiménez es vist en els locals de la fila. Ens acostem tots a la Font Redóna per a abrigar el nostre xicotet representant. Són les 18:00 hores i els pares estan nerviosos esperant l'alegre discórrer de la desfilada. A les sis en punt sona el pasdoble Aitana interpretat per la Música Nova que marca l'inici d'este entranyable acte. Els familiars s'emocionen al veure al seu rebrot abillat amb el trage barbaresc. El poble alcoià aplaudix amb força el discórrer de la comitiva pels carrers de la nostra ciutat. L'acte acabe en l'església de Sant Jordi. El menjar de germandat es va celebrar el diumenge 19 comptant amb la presència del nostre glorieret i de la nostra banda de música que amenitze l'esmorzar i ens anime per a encarar les festes.
Dia 21 d'abril del 2009 dimarts DIA DELS MÚSICS
Arribe l'hora i s'amuntona la faena, primer la glòria infantil, la ciutat respira un immillorable ambient de festa pels seus quatre costats. Ja podem sentir l'olor de pólvora, els escassos dies de “filaetes” han anat preparant el cos. Alcoi s'arregla qual bella dama i espera impacient que els seus habitants la cortegen com es mereix. El Barranc del Sinc emmudix perquè ressonen els sons de l'himne fins a l'últim racó d'esta volguda terra. El nostre salvador, Sant Jordi el Txicotet, obrara el miracle per enèsima vegada i apareixerà en la part alta dels merlets del castell, per a salvar els cristians amb les seues poderoses fletxes, de les hosts mahometanes comandades per a l'Azrak.
Comença a capvespre, vint bandes de música es concentren en l'avinguda del País València. Tots els trams de la desfilada estan plena de gent. A partir de les 19:30 les corporacions musicals van desfilant pel carrer Sant Llorenç fins a desembocar en la plaça. La gent va buscant un buit on contemplar i cantar l'himne. Els cantons que porten a l'Ajuntament estan abarrotades de públic. Són poc més de les 21:09 hores, arriba la Unió Musical encapçalada pel Sant Jordiet (Sergi Sempere) i li fa entrega de la batuta a Francisco Amaya, que tindrà l'honor de dirigir a totes les bandes presents en la plaça d'Espanya. La vareta recorre el vent i els acords de l'himne de festes ressonen en les orelles de milers d'alcoians que intenten contemplar la figura d'un improvisat director que viu amb passió la seua comesa. Les emocions es disparen igual que el record de què ens van precedir i hui no poden estar amb nosaltres. Després de la interpretació de la peça, es van encendre les llums i s'alce el teló de les festes alcoianes.
Acabat l'acte ens encaminem a la Fila per a menjar-nos l'Olleta amb els nostres músics. Després va vindrer la desfilada pel carrer Sant Nicolau. Els pasdobles van sonant fins a arribar a la plaça d'Espanya, on li fem el corredor a la nostra volguda banda de música que ha compartit tants anys amb nosaltres.
Ens despedim tots i quedem per a la diana de l'endemà.
Dia 22 d'abril del 2009 dimecres DIA DE LES ENTRADES
Es fa de dia i lluïx un sol primaveral, els trages lluïxen impecables. El matí és bell, els esòfags i timonets acompanyant al café calent ajuden a començar amb bon peu el dia. A les 7:00 hores ja esta la tropa barbaresca preparada, “… ben planxats, ben arreglats i ben pertrexats…” per a estrenar el trage amb la desfilada dianero. Marcos Paia Santacreu, Emilio Boti i Jose Miguel Catala van fer de caps diana demostrant la seua destresa als sons del desitjat en el 1r tram, Sospirs del Serpis en el 2n tram i Aitana en el 3r. La desfilada amena, alegre, saluda els alcoians que han matinat per a disfrutar de l'arrancada de la festa, per segon any la desfilada recupera l'itinerari tradicional pel nucli antic amb estampes inèdites. La desfilada acabe sobre les 10:08 hores.
L'entrada arranca a les cinc de la vesprada com estava previst i el capità moro lluïx les seues gales. Els escuadreros s'acosten a l'alt del partidor per a agafar les armes i maquillar-se, l'activitat és frenètica. Les dones arriben abillades amb el seu trage, casc, capa i instrument musical preparades per a participar en l'entrada. Esta tot programat, Juan a controlat fins a l'últim detall. La junta directiva s'encarrega de distribuir al personal i rematar els últims detalls. Per davant el guió és portat a cavall per Emili Agulló, donant pas a l'esquadra dirigida en l'inici per Fernando Alos que realitze una “arranca” espectacular sent ovacionat pel nombrós públic allí present i posteriorment se van anar rellevant durant tot el recorregut entre Jose Perez Vida i Rafael Pascual cada un amb el seu estil, però brillant tots a un gran nivell. En ambdós casos la marxa mora interpretada va ser “als Berebers”. Darrere de l'esquadra venien les barbaresques amb trage propi de disseny modernista, combinat amb els colors que ens identifiquen i interpretant la peça “els quinyants” davall la batuta de Viçent Txaramita. La fila del mirons va aplaudir amb ganes el bell trage que van lluir i que va ser del grat del públic.
Són les 19:45 hores i ja estan els bequeteros en el carrer, desfilant de manera compacta, després de 140 anys d'història fidels a la seua cita primaveral. Tancant la desfilada es troba la carrossa de la xicalla presidida pel cop Francisco Boti, “pantera” que amb tres sacs de confeti i els veterans tanquen la nostra participació. Acabat la desfilada felicitem els caps, als escuadreros i a les noves bequeteras, per a finalment anar-nos-en a recuperar forces.
Dia 23 d'abril del 2009 dijous DIA DE SANT JORDI
El dia de Sant Jordi es fa de dia amb un cel solejat que afavorix el desenrotllament de la 2a Diana. La nostra participació comença a les 9.51 hores que eixim des de la Panterre en direcció a la plaça, comptem amb la presència de dos esquadres de xiquets i una d'adults acompanyats per la banda de música que interprete el pasdoble “churumbelerias”. Es va rendir un sentit homenatje a Jose Jover arrancant amb primavera i deixant el seu sable dianero preferit en terra, pillant-lo despres Carlos Fernández per continuar el desfile. Els xiquets van ser els autèntics protagonistes i els pares aprofitem per a prendre'ns un cafenet que ens calent el cos. Finalitzat la desfilada alguns barbaresca ens acostem a l'Església de Santa Maria i participem en la missa en honor de Sant Jordi. Despreses cercaviles populars des de les 12 acompanyats de la música repartint diversos llepolies i regals tant per a xicotets com per a majors. No faltat el bon humor i la diversió que transmetem al publique que ens observava. Després de la mascleta de les 14:00 hores arribe l'hora de compartir el menjar del dia de Sant Jordi amb els familiars i amics festers en l'Hotel Reconquista, formem diverses vegades i les dones van demostrar que amb un poc més de practica ens llevaren el lloc per a fer el cap. Sobre les 18:00 hores, els més valents que han estat entrenant-se al llarg de l'any, van prendre l'eixida des de la Font Redóna per a participar junt amb els Realistes en la ja veterana recuperació de la Diana vespertina del cavallet (represa l'any 1992 i que va desaparéixer l'any 1925), el pasdoble que acompanye el recorregut va ser “Petit Souet”. L'itinerari va discórrer amb gràcia i simpatia, es note la mà del responsable; Carlos Fernández Major que va fer de cap junt amb Rafa Pascual i que durant tants anys porta motivant i dirigint els assajos dels aspirants a cavalleters. El publique ple el carrer Sant Nicolau i la Plaça d'Espanya per a aplaudir als bequeteros.
A continuació Processó General sobre les 20:10 hores amb la participació d'uns 56 festers entre dones, hòmens i xiquets arma al muscle i com Cop; Antonio Jordá. José Luis Agulló en qualitat de membre de l'associació de Sant Jordi, dirigia la formació de les filaes des del balcó de la Placeta del Carbó. La processó sali des del seu itinerari habitual pel nucli antic.
Acabat l'acte alguns es van acostar a la fila on hi havia disco-movil, altres van preferir participar en la retreta amb una carrossa i prendre algo més lleuger per ahi.
Dia 24 d'abril del 2008 divendres DIA DE L'ALARDO O BATALLA
Demà solejada, ja es va acostant el final. Les ulleres de sol fan acte de presència, la pólvora i el cansament ho requerix. A les 12:05 hores prenem l'eixida des de Els Salesians amb els arcabussos com a protagonistes, per a finalitzar en el pont sobre les 13:27 hores, de Cop va estar Salvador Llacer, Rubén Gómez i Pablo Fernández. Van participar 40 tiradors aproximadament en l'alardo del matí.
Una vegada guardades les armes, ens encaminem fins a la fila. Allí degustem els plats i celebrem una menjar de germandat, on a pesar del cansament, vam poder compartir l'alegria pels dies viscuts. Els estómacs estaven castigats i s'agraïa l'aigua mineral per a aplacar la calor regnant al llarg del matí. Festegem l'aniversari d'Antonio Jorda i la música li interprete l'aniversari feliç. Al final després de les rialles i la diversió vam ser de nou a per les armes per a completar l'Alardo de la vesprada des del castell fins als Salesians i tornar a baixar. Comencem a les 17:30 hores i acabem sobre les 19 hores, van participar 30 festers.
Finalment només quedava esperar l'aparició de Sant Jordi a les 21:30 hores i cantar l'himne per a despedir les festes del 2008, Sant Jordiet no es va fer de pregar, es van apagar les llums i va aparéixer a lloms del seu corser per a matar els moros barbarescos que esperaven davall de la fortalesa per a emportar-se un record del pas d'un altre any fester.
Els més valents es van atrevir a preparar soparets en la plaça d'Espanya. Altres van decidir sopar en la fila per a posteriorment desfilar pels carrers de la ciutat acompanyats per la música, aprofitant que l'endemà era dissabte i molts no havien d'anar a treballar. Va haver-hi molta gent contemplant esta desfilada informal. Finalment aprofitant esta circumstància es trasllat el castell de focs artificials del dia de Sant Jordi a esta data per a culminar la trilogia festera d'enguany.
AGRAÏMENTS
M'agradaria agrair a tots els components de la Junta Directiva pel seu esforç i a tots els presents per la vostra companyia.
Vull dedicar esta sexta crònica a tots vosaltres per la vostra entrega i sacrifici, en espesial a Pepe Jover que sempre estara amb nosaltres i a la meua neboda Naiara que va eixir a l´Entra. Gràcies de nou i Vixca Sant Jordi.
MIGUEL VALOR CLIMENT (CRONISTA BARBARESCOS 2.009)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)