CRÒNICA BARBARESCOS 2009
Per sexta vegada tinc l'honor de traslladar-vos la crònica interna de la nostra fila. És d'agrair la notrida presència de festers en este acte, així com la col·laboració desinteressada que m'heu prestat per a fer realitat este document.
Enguany la crisi econòmica s'a començat a notar en la societat alcoiana i vullgues que no això repercutix en la FESTA, però és tanta la il·lusió i l'amor que li procurem al nostre insigne patró que fem un doble esforç per a traure la festa al carrer. Des d'ací vull agrair a tots els que continuem en la fila, el seu esforç i entrega perquè cada 22 d'abril el somni es faça realitat.
Per un altre costat és digne mencionar que ja tenim alferes i capità, en les figures de Miguel Alfredo Miró Pérez per a l'any 2.011 i Juan Miguel Miró Peiró per al 2.012, de tot cor vull felicitar-los personalment i se per endavant que no ens defraudaren en el seu ardu comés. Estarem tota la fila abrigant-los com a bons barbarescos que són.
Nota luctuosa a pocs dies de començar les festes va ser la mort del nostre insigne company Pepe Jover, des d'ací vull exalçar la seua figura pel seu entrega a la fila. Records dels Barbarescos.
Finalment donar les gràcies al nostre rei mag D. Antonio Jordá Francés que després de ser triat per a exercir el paper de Rei Melcior en la nostra centenària cavalcada de Reis, va saber estar a l'altura de les circumstàncies traslladant la il·lusió d'eixa nit màgica als xiquets alcoians. Gràcies també a la resta de festers que van recolzar amb la seua presència a Toni en el seu difícil comesa.
Sense més dilacions pase a descriure cronològicament els diversos actes en què hem participat per a rendir culte a Sant Jordi i donar resplendor primaveral a la ciutat que ens va veure nàixer.
Dia 12 d'abril de 2.009 Domingo GLORIA MAJOR
El diumenge de Gloria amaneció va fregir amb baixes temperatures, així i tot el sol brillava en la part alta del cel per a saludar l'inici de les festes. Enguany les dates es van comprimir en menys de 15 dies. Acudim a la cita amb la il·lusió intacta, prenem l'esmorzar i passem a vestir al nostre gloriero major (el fester Miguel Alfredo Miró Pérez) i al nostre gloriero del preventori Juan Miguel Miró Peiró. Els alcoians mirem al cel en este dia tan especial que alça el teló dels Moros i Cristians 2009. Els glorieros es visten emocionats per la responsabilitat que han assumit. La nostra banda de Música, L'Aliança de Muchamiel, amenitza l'esmorzar amb els seus pasdobles festers. Després de les oportunes felicitacions procedim a acostar-nos a la Plaça d'Espanya. Juan Miguel Miró Peiró ix acompanyat de representants de la nostra fila camí del Preventori i Miguel Alfredo Miró Pérez es queda en la bandeja. A les deu en punt repiquen les campanes en Santa Maria. A línia seguida sonen les notes de l'himne d'Alcoi interpretades per la Unió Musical que donen pas a “l´arranca” de la Gloria. La plaça esta a sobreeixir de públic expectant per veure els representants de les “filaes”. Les dobles esquadres mores i cristianes van circular pels estrets carrers del casc històric. En Sant Nicolau es concentre la major part de la gent que no para d'aplaudir-los. Una vegada finalitzat la desfilada es tira una potent mascleta que arribe amb uns minuts de retard per damunt de les dos del migdia.
Acabada la part oficial tocava acostar-nos a la nostra seu on ens esperava una saborosa menjar acompanyant al nostre Gloriero Miguel que ens va regalar uns maceteros per a les senyores, aixi com uns cuadros amb els escuds en bronce de totes les filaes i un San Jordi de fundició. Durant el recorregut per la ciutat es van llançar a l'aire octavilles amb la imatge del nostre gloriero acompanyada de versos d'Enrique Valls.
Després del repòs va vindre la mona i finalment la “entraeta del berenar” es va posposar per segon any per a un altre dia, ja que el cansament minvava la participació en este entranyable acte.
Dia 21 d'abril de 2.009 Dimarts GLORIA INFANTIL
Estrany dia de Gloria infantil, però l'abundant pluja que va caurer en la ciutat el diumenge 19 va fer impossible que se celebrara esta desfilada pels carrers de la ciutat, quedant posposat per al mateix dia dels músics poques hores abans de l'himne, la qual cosa no els va restar public ni brillantor. La desfilada va ser acurtat en el seu recorregut per causes de força major. El nostre Gloriero Infantil, Israel Pla Jiménez es vist en els locals de la fila. Ens acostem tots a la Font Redóna per a abrigar el nostre xicotet representant. Són les 18:00 hores i els pares estan nerviosos esperant l'alegre discórrer de la desfilada. A les sis en punt sona el pasdoble Aitana interpretat per la Música Nova que marca l'inici d'este entranyable acte. Els familiars s'emocionen al veure al seu rebrot abillat amb el trage barbaresc. El poble alcoià aplaudix amb força el discórrer de la comitiva pels carrers de la nostra ciutat. L'acte acabe en l'església de Sant Jordi. El menjar de germandat es va celebrar el diumenge 19 comptant amb la presència del nostre glorieret i de la nostra banda de música que amenitze l'esmorzar i ens anime per a encarar les festes.
Dia 21 d'abril del 2009 dimarts DIA DELS MÚSICS
Arribe l'hora i s'amuntona la faena, primer la glòria infantil, la ciutat respira un immillorable ambient de festa pels seus quatre costats. Ja podem sentir l'olor de pólvora, els escassos dies de “filaetes” han anat preparant el cos. Alcoi s'arregla qual bella dama i espera impacient que els seus habitants la cortegen com es mereix. El Barranc del Sinc emmudix perquè ressonen els sons de l'himne fins a l'últim racó d'esta volguda terra. El nostre salvador, Sant Jordi el Txicotet, obrara el miracle per enèsima vegada i apareixerà en la part alta dels merlets del castell, per a salvar els cristians amb les seues poderoses fletxes, de les hosts mahometanes comandades per a l'Azrak.
Comença a capvespre, vint bandes de música es concentren en l'avinguda del País València. Tots els trams de la desfilada estan plena de gent. A partir de les 19:30 les corporacions musicals van desfilant pel carrer Sant Llorenç fins a desembocar en la plaça. La gent va buscant un buit on contemplar i cantar l'himne. Els cantons que porten a l'Ajuntament estan abarrotades de públic. Són poc més de les 21:09 hores, arriba la Unió Musical encapçalada pel Sant Jordiet (Sergi Sempere) i li fa entrega de la batuta a Francisco Amaya, que tindrà l'honor de dirigir a totes les bandes presents en la plaça d'Espanya. La vareta recorre el vent i els acords de l'himne de festes ressonen en les orelles de milers d'alcoians que intenten contemplar la figura d'un improvisat director que viu amb passió la seua comesa. Les emocions es disparen igual que el record de què ens van precedir i hui no poden estar amb nosaltres. Després de la interpretació de la peça, es van encendre les llums i s'alce el teló de les festes alcoianes.
Acabat l'acte ens encaminem a la Fila per a menjar-nos l'Olleta amb els nostres músics. Després va vindrer la desfilada pel carrer Sant Nicolau. Els pasdobles van sonant fins a arribar a la plaça d'Espanya, on li fem el corredor a la nostra volguda banda de música que ha compartit tants anys amb nosaltres.
Ens despedim tots i quedem per a la diana de l'endemà.
Dia 22 d'abril del 2009 dimecres DIA DE LES ENTRADES
Es fa de dia i lluïx un sol primaveral, els trages lluïxen impecables. El matí és bell, els esòfags i timonets acompanyant al café calent ajuden a començar amb bon peu el dia. A les 7:00 hores ja esta la tropa barbaresca preparada, “… ben planxats, ben arreglats i ben pertrexats…” per a estrenar el trage amb la desfilada dianero. Marcos Paia Santacreu, Emilio Boti i Jose Miguel Catala van fer de caps diana demostrant la seua destresa als sons del desitjat en el 1r tram, Sospirs del Serpis en el 2n tram i Aitana en el 3r. La desfilada amena, alegre, saluda els alcoians que han matinat per a disfrutar de l'arrancada de la festa, per segon any la desfilada recupera l'itinerari tradicional pel nucli antic amb estampes inèdites. La desfilada acabe sobre les 10:08 hores.
L'entrada arranca a les cinc de la vesprada com estava previst i el capità moro lluïx les seues gales. Els escuadreros s'acosten a l'alt del partidor per a agafar les armes i maquillar-se, l'activitat és frenètica. Les dones arriben abillades amb el seu trage, casc, capa i instrument musical preparades per a participar en l'entrada. Esta tot programat, Juan a controlat fins a l'últim detall. La junta directiva s'encarrega de distribuir al personal i rematar els últims detalls. Per davant el guió és portat a cavall per Emili Agulló, donant pas a l'esquadra dirigida en l'inici per Fernando Alos que realitze una “arranca” espectacular sent ovacionat pel nombrós públic allí present i posteriorment se van anar rellevant durant tot el recorregut entre Jose Perez Vida i Rafael Pascual cada un amb el seu estil, però brillant tots a un gran nivell. En ambdós casos la marxa mora interpretada va ser “als Berebers”. Darrere de l'esquadra venien les barbaresques amb trage propi de disseny modernista, combinat amb els colors que ens identifiquen i interpretant la peça “els quinyants” davall la batuta de Viçent Txaramita. La fila del mirons va aplaudir amb ganes el bell trage que van lluir i que va ser del grat del públic.
Són les 19:45 hores i ja estan els bequeteros en el carrer, desfilant de manera compacta, després de 140 anys d'història fidels a la seua cita primaveral. Tancant la desfilada es troba la carrossa de la xicalla presidida pel cop Francisco Boti, “pantera” que amb tres sacs de confeti i els veterans tanquen la nostra participació. Acabat la desfilada felicitem els caps, als escuadreros i a les noves bequeteras, per a finalment anar-nos-en a recuperar forces.
Dia 23 d'abril del 2009 dijous DIA DE SANT JORDI
El dia de Sant Jordi es fa de dia amb un cel solejat que afavorix el desenrotllament de la 2a Diana. La nostra participació comença a les 9.51 hores que eixim des de la Panterre en direcció a la plaça, comptem amb la presència de dos esquadres de xiquets i una d'adults acompanyats per la banda de música que interprete el pasdoble “churumbelerias”. Es va rendir un sentit homenatje a Jose Jover arrancant amb primavera i deixant el seu sable dianero preferit en terra, pillant-lo despres Carlos Fernández per continuar el desfile. Els xiquets van ser els autèntics protagonistes i els pares aprofitem per a prendre'ns un cafenet que ens calent el cos. Finalitzat la desfilada alguns barbaresca ens acostem a l'Església de Santa Maria i participem en la missa en honor de Sant Jordi. Despreses cercaviles populars des de les 12 acompanyats de la música repartint diversos llepolies i regals tant per a xicotets com per a majors. No faltat el bon humor i la diversió que transmetem al publique que ens observava. Després de la mascleta de les 14:00 hores arribe l'hora de compartir el menjar del dia de Sant Jordi amb els familiars i amics festers en l'Hotel Reconquista, formem diverses vegades i les dones van demostrar que amb un poc més de practica ens llevaren el lloc per a fer el cap. Sobre les 18:00 hores, els més valents que han estat entrenant-se al llarg de l'any, van prendre l'eixida des de la Font Redóna per a participar junt amb els Realistes en la ja veterana recuperació de la Diana vespertina del cavallet (represa l'any 1992 i que va desaparéixer l'any 1925), el pasdoble que acompanye el recorregut va ser “Petit Souet”. L'itinerari va discórrer amb gràcia i simpatia, es note la mà del responsable; Carlos Fernández Major que va fer de cap junt amb Rafa Pascual i que durant tants anys porta motivant i dirigint els assajos dels aspirants a cavalleters. El publique ple el carrer Sant Nicolau i la Plaça d'Espanya per a aplaudir als bequeteros.
A continuació Processó General sobre les 20:10 hores amb la participació d'uns 56 festers entre dones, hòmens i xiquets arma al muscle i com Cop; Antonio Jordá. José Luis Agulló en qualitat de membre de l'associació de Sant Jordi, dirigia la formació de les filaes des del balcó de la Placeta del Carbó. La processó sali des del seu itinerari habitual pel nucli antic.
Acabat l'acte alguns es van acostar a la fila on hi havia disco-movil, altres van preferir participar en la retreta amb una carrossa i prendre algo més lleuger per ahi.
Dia 24 d'abril del 2008 divendres DIA DE L'ALARDO O BATALLA
Demà solejada, ja es va acostant el final. Les ulleres de sol fan acte de presència, la pólvora i el cansament ho requerix. A les 12:05 hores prenem l'eixida des de Els Salesians amb els arcabussos com a protagonistes, per a finalitzar en el pont sobre les 13:27 hores, de Cop va estar Salvador Llacer, Rubén Gómez i Pablo Fernández. Van participar 40 tiradors aproximadament en l'alardo del matí.
Una vegada guardades les armes, ens encaminem fins a la fila. Allí degustem els plats i celebrem una menjar de germandat, on a pesar del cansament, vam poder compartir l'alegria pels dies viscuts. Els estómacs estaven castigats i s'agraïa l'aigua mineral per a aplacar la calor regnant al llarg del matí. Festegem l'aniversari d'Antonio Jorda i la música li interprete l'aniversari feliç. Al final després de les rialles i la diversió vam ser de nou a per les armes per a completar l'Alardo de la vesprada des del castell fins als Salesians i tornar a baixar. Comencem a les 17:30 hores i acabem sobre les 19 hores, van participar 30 festers.
Finalment només quedava esperar l'aparició de Sant Jordi a les 21:30 hores i cantar l'himne per a despedir les festes del 2008, Sant Jordiet no es va fer de pregar, es van apagar les llums i va aparéixer a lloms del seu corser per a matar els moros barbarescos que esperaven davall de la fortalesa per a emportar-se un record del pas d'un altre any fester.
Els més valents es van atrevir a preparar soparets en la plaça d'Espanya. Altres van decidir sopar en la fila per a posteriorment desfilar pels carrers de la ciutat acompanyats per la música, aprofitant que l'endemà era dissabte i molts no havien d'anar a treballar. Va haver-hi molta gent contemplant esta desfilada informal. Finalment aprofitant esta circumstància es trasllat el castell de focs artificials del dia de Sant Jordi a esta data per a culminar la trilogia festera d'enguany.
AGRAÏMENTS
M'agradaria agrair a tots els components de la Junta Directiva pel seu esforç i a tots els presents per la vostra companyia.
Vull dedicar esta sexta crònica a tots vosaltres per la vostra entrega i sacrifici, en espesial a Pepe Jover que sempre estara amb nosaltres i a la meua neboda Naiara que va eixir a l´Entra. Gràcies de nou i Vixca Sant Jordi.
MIGUEL VALOR CLIMENT (CRONISTA BARBARESCOS 2.009)
Per sexta vegada tinc l'honor de traslladar-vos la crònica interna de la nostra fila. És d'agrair la notrida presència de festers en este acte, així com la col·laboració desinteressada que m'heu prestat per a fer realitat este document.
Enguany la crisi econòmica s'a començat a notar en la societat alcoiana i vullgues que no això repercutix en la FESTA, però és tanta la il·lusió i l'amor que li procurem al nostre insigne patró que fem un doble esforç per a traure la festa al carrer. Des d'ací vull agrair a tots els que continuem en la fila, el seu esforç i entrega perquè cada 22 d'abril el somni es faça realitat.
Per un altre costat és digne mencionar que ja tenim alferes i capità, en les figures de Miguel Alfredo Miró Pérez per a l'any 2.011 i Juan Miguel Miró Peiró per al 2.012, de tot cor vull felicitar-los personalment i se per endavant que no ens defraudaren en el seu ardu comés. Estarem tota la fila abrigant-los com a bons barbarescos que són.
Nota luctuosa a pocs dies de començar les festes va ser la mort del nostre insigne company Pepe Jover, des d'ací vull exalçar la seua figura pel seu entrega a la fila. Records dels Barbarescos.
Finalment donar les gràcies al nostre rei mag D. Antonio Jordá Francés que després de ser triat per a exercir el paper de Rei Melcior en la nostra centenària cavalcada de Reis, va saber estar a l'altura de les circumstàncies traslladant la il·lusió d'eixa nit màgica als xiquets alcoians. Gràcies també a la resta de festers que van recolzar amb la seua presència a Toni en el seu difícil comesa.
Sense més dilacions pase a descriure cronològicament els diversos actes en què hem participat per a rendir culte a Sant Jordi i donar resplendor primaveral a la ciutat que ens va veure nàixer.
Dia 12 d'abril de 2.009 Domingo GLORIA MAJOR
El diumenge de Gloria amaneció va fregir amb baixes temperatures, així i tot el sol brillava en la part alta del cel per a saludar l'inici de les festes. Enguany les dates es van comprimir en menys de 15 dies. Acudim a la cita amb la il·lusió intacta, prenem l'esmorzar i passem a vestir al nostre gloriero major (el fester Miguel Alfredo Miró Pérez) i al nostre gloriero del preventori Juan Miguel Miró Peiró. Els alcoians mirem al cel en este dia tan especial que alça el teló dels Moros i Cristians 2009. Els glorieros es visten emocionats per la responsabilitat que han assumit. La nostra banda de Música, L'Aliança de Muchamiel, amenitza l'esmorzar amb els seus pasdobles festers. Després de les oportunes felicitacions procedim a acostar-nos a la Plaça d'Espanya. Juan Miguel Miró Peiró ix acompanyat de representants de la nostra fila camí del Preventori i Miguel Alfredo Miró Pérez es queda en la bandeja. A les deu en punt repiquen les campanes en Santa Maria. A línia seguida sonen les notes de l'himne d'Alcoi interpretades per la Unió Musical que donen pas a “l´arranca” de la Gloria. La plaça esta a sobreeixir de públic expectant per veure els representants de les “filaes”. Les dobles esquadres mores i cristianes van circular pels estrets carrers del casc històric. En Sant Nicolau es concentre la major part de la gent que no para d'aplaudir-los. Una vegada finalitzat la desfilada es tira una potent mascleta que arribe amb uns minuts de retard per damunt de les dos del migdia.
Acabada la part oficial tocava acostar-nos a la nostra seu on ens esperava una saborosa menjar acompanyant al nostre Gloriero Miguel que ens va regalar uns maceteros per a les senyores, aixi com uns cuadros amb els escuds en bronce de totes les filaes i un San Jordi de fundició. Durant el recorregut per la ciutat es van llançar a l'aire octavilles amb la imatge del nostre gloriero acompanyada de versos d'Enrique Valls.
Després del repòs va vindre la mona i finalment la “entraeta del berenar” es va posposar per segon any per a un altre dia, ja que el cansament minvava la participació en este entranyable acte.
Dia 21 d'abril de 2.009 Dimarts GLORIA INFANTIL
Estrany dia de Gloria infantil, però l'abundant pluja que va caurer en la ciutat el diumenge 19 va fer impossible que se celebrara esta desfilada pels carrers de la ciutat, quedant posposat per al mateix dia dels músics poques hores abans de l'himne, la qual cosa no els va restar public ni brillantor. La desfilada va ser acurtat en el seu recorregut per causes de força major. El nostre Gloriero Infantil, Israel Pla Jiménez es vist en els locals de la fila. Ens acostem tots a la Font Redóna per a abrigar el nostre xicotet representant. Són les 18:00 hores i els pares estan nerviosos esperant l'alegre discórrer de la desfilada. A les sis en punt sona el pasdoble Aitana interpretat per la Música Nova que marca l'inici d'este entranyable acte. Els familiars s'emocionen al veure al seu rebrot abillat amb el trage barbaresc. El poble alcoià aplaudix amb força el discórrer de la comitiva pels carrers de la nostra ciutat. L'acte acabe en l'església de Sant Jordi. El menjar de germandat es va celebrar el diumenge 19 comptant amb la presència del nostre glorieret i de la nostra banda de música que amenitze l'esmorzar i ens anime per a encarar les festes.
Dia 21 d'abril del 2009 dimarts DIA DELS MÚSICS
Arribe l'hora i s'amuntona la faena, primer la glòria infantil, la ciutat respira un immillorable ambient de festa pels seus quatre costats. Ja podem sentir l'olor de pólvora, els escassos dies de “filaetes” han anat preparant el cos. Alcoi s'arregla qual bella dama i espera impacient que els seus habitants la cortegen com es mereix. El Barranc del Sinc emmudix perquè ressonen els sons de l'himne fins a l'últim racó d'esta volguda terra. El nostre salvador, Sant Jordi el Txicotet, obrara el miracle per enèsima vegada i apareixerà en la part alta dels merlets del castell, per a salvar els cristians amb les seues poderoses fletxes, de les hosts mahometanes comandades per a l'Azrak.
Comença a capvespre, vint bandes de música es concentren en l'avinguda del País València. Tots els trams de la desfilada estan plena de gent. A partir de les 19:30 les corporacions musicals van desfilant pel carrer Sant Llorenç fins a desembocar en la plaça. La gent va buscant un buit on contemplar i cantar l'himne. Els cantons que porten a l'Ajuntament estan abarrotades de públic. Són poc més de les 21:09 hores, arriba la Unió Musical encapçalada pel Sant Jordiet (Sergi Sempere) i li fa entrega de la batuta a Francisco Amaya, que tindrà l'honor de dirigir a totes les bandes presents en la plaça d'Espanya. La vareta recorre el vent i els acords de l'himne de festes ressonen en les orelles de milers d'alcoians que intenten contemplar la figura d'un improvisat director que viu amb passió la seua comesa. Les emocions es disparen igual que el record de què ens van precedir i hui no poden estar amb nosaltres. Després de la interpretació de la peça, es van encendre les llums i s'alce el teló de les festes alcoianes.
Acabat l'acte ens encaminem a la Fila per a menjar-nos l'Olleta amb els nostres músics. Després va vindrer la desfilada pel carrer Sant Nicolau. Els pasdobles van sonant fins a arribar a la plaça d'Espanya, on li fem el corredor a la nostra volguda banda de música que ha compartit tants anys amb nosaltres.
Ens despedim tots i quedem per a la diana de l'endemà.
Dia 22 d'abril del 2009 dimecres DIA DE LES ENTRADES
Es fa de dia i lluïx un sol primaveral, els trages lluïxen impecables. El matí és bell, els esòfags i timonets acompanyant al café calent ajuden a començar amb bon peu el dia. A les 7:00 hores ja esta la tropa barbaresca preparada, “… ben planxats, ben arreglats i ben pertrexats…” per a estrenar el trage amb la desfilada dianero. Marcos Paia Santacreu, Emilio Boti i Jose Miguel Catala van fer de caps diana demostrant la seua destresa als sons del desitjat en el 1r tram, Sospirs del Serpis en el 2n tram i Aitana en el 3r. La desfilada amena, alegre, saluda els alcoians que han matinat per a disfrutar de l'arrancada de la festa, per segon any la desfilada recupera l'itinerari tradicional pel nucli antic amb estampes inèdites. La desfilada acabe sobre les 10:08 hores.
L'entrada arranca a les cinc de la vesprada com estava previst i el capità moro lluïx les seues gales. Els escuadreros s'acosten a l'alt del partidor per a agafar les armes i maquillar-se, l'activitat és frenètica. Les dones arriben abillades amb el seu trage, casc, capa i instrument musical preparades per a participar en l'entrada. Esta tot programat, Juan a controlat fins a l'últim detall. La junta directiva s'encarrega de distribuir al personal i rematar els últims detalls. Per davant el guió és portat a cavall per Emili Agulló, donant pas a l'esquadra dirigida en l'inici per Fernando Alos que realitze una “arranca” espectacular sent ovacionat pel nombrós públic allí present i posteriorment se van anar rellevant durant tot el recorregut entre Jose Perez Vida i Rafael Pascual cada un amb el seu estil, però brillant tots a un gran nivell. En ambdós casos la marxa mora interpretada va ser “als Berebers”. Darrere de l'esquadra venien les barbaresques amb trage propi de disseny modernista, combinat amb els colors que ens identifiquen i interpretant la peça “els quinyants” davall la batuta de Viçent Txaramita. La fila del mirons va aplaudir amb ganes el bell trage que van lluir i que va ser del grat del públic.
Són les 19:45 hores i ja estan els bequeteros en el carrer, desfilant de manera compacta, després de 140 anys d'història fidels a la seua cita primaveral. Tancant la desfilada es troba la carrossa de la xicalla presidida pel cop Francisco Boti, “pantera” que amb tres sacs de confeti i els veterans tanquen la nostra participació. Acabat la desfilada felicitem els caps, als escuadreros i a les noves bequeteras, per a finalment anar-nos-en a recuperar forces.
Dia 23 d'abril del 2009 dijous DIA DE SANT JORDI
El dia de Sant Jordi es fa de dia amb un cel solejat que afavorix el desenrotllament de la 2a Diana. La nostra participació comença a les 9.51 hores que eixim des de la Panterre en direcció a la plaça, comptem amb la presència de dos esquadres de xiquets i una d'adults acompanyats per la banda de música que interprete el pasdoble “churumbelerias”. Es va rendir un sentit homenatje a Jose Jover arrancant amb primavera i deixant el seu sable dianero preferit en terra, pillant-lo despres Carlos Fernández per continuar el desfile. Els xiquets van ser els autèntics protagonistes i els pares aprofitem per a prendre'ns un cafenet que ens calent el cos. Finalitzat la desfilada alguns barbaresca ens acostem a l'Església de Santa Maria i participem en la missa en honor de Sant Jordi. Despreses cercaviles populars des de les 12 acompanyats de la música repartint diversos llepolies i regals tant per a xicotets com per a majors. No faltat el bon humor i la diversió que transmetem al publique que ens observava. Després de la mascleta de les 14:00 hores arribe l'hora de compartir el menjar del dia de Sant Jordi amb els familiars i amics festers en l'Hotel Reconquista, formem diverses vegades i les dones van demostrar que amb un poc més de practica ens llevaren el lloc per a fer el cap. Sobre les 18:00 hores, els més valents que han estat entrenant-se al llarg de l'any, van prendre l'eixida des de la Font Redóna per a participar junt amb els Realistes en la ja veterana recuperació de la Diana vespertina del cavallet (represa l'any 1992 i que va desaparéixer l'any 1925), el pasdoble que acompanye el recorregut va ser “Petit Souet”. L'itinerari va discórrer amb gràcia i simpatia, es note la mà del responsable; Carlos Fernández Major que va fer de cap junt amb Rafa Pascual i que durant tants anys porta motivant i dirigint els assajos dels aspirants a cavalleters. El publique ple el carrer Sant Nicolau i la Plaça d'Espanya per a aplaudir als bequeteros.
A continuació Processó General sobre les 20:10 hores amb la participació d'uns 56 festers entre dones, hòmens i xiquets arma al muscle i com Cop; Antonio Jordá. José Luis Agulló en qualitat de membre de l'associació de Sant Jordi, dirigia la formació de les filaes des del balcó de la Placeta del Carbó. La processó sali des del seu itinerari habitual pel nucli antic.
Acabat l'acte alguns es van acostar a la fila on hi havia disco-movil, altres van preferir participar en la retreta amb una carrossa i prendre algo més lleuger per ahi.
Dia 24 d'abril del 2008 divendres DIA DE L'ALARDO O BATALLA
Demà solejada, ja es va acostant el final. Les ulleres de sol fan acte de presència, la pólvora i el cansament ho requerix. A les 12:05 hores prenem l'eixida des de Els Salesians amb els arcabussos com a protagonistes, per a finalitzar en el pont sobre les 13:27 hores, de Cop va estar Salvador Llacer, Rubén Gómez i Pablo Fernández. Van participar 40 tiradors aproximadament en l'alardo del matí.
Una vegada guardades les armes, ens encaminem fins a la fila. Allí degustem els plats i celebrem una menjar de germandat, on a pesar del cansament, vam poder compartir l'alegria pels dies viscuts. Els estómacs estaven castigats i s'agraïa l'aigua mineral per a aplacar la calor regnant al llarg del matí. Festegem l'aniversari d'Antonio Jorda i la música li interprete l'aniversari feliç. Al final després de les rialles i la diversió vam ser de nou a per les armes per a completar l'Alardo de la vesprada des del castell fins als Salesians i tornar a baixar. Comencem a les 17:30 hores i acabem sobre les 19 hores, van participar 30 festers.
Finalment només quedava esperar l'aparició de Sant Jordi a les 21:30 hores i cantar l'himne per a despedir les festes del 2008, Sant Jordiet no es va fer de pregar, es van apagar les llums i va aparéixer a lloms del seu corser per a matar els moros barbarescos que esperaven davall de la fortalesa per a emportar-se un record del pas d'un altre any fester.
Els més valents es van atrevir a preparar soparets en la plaça d'Espanya. Altres van decidir sopar en la fila per a posteriorment desfilar pels carrers de la ciutat acompanyats per la música, aprofitant que l'endemà era dissabte i molts no havien d'anar a treballar. Va haver-hi molta gent contemplant esta desfilada informal. Finalment aprofitant esta circumstància es trasllat el castell de focs artificials del dia de Sant Jordi a esta data per a culminar la trilogia festera d'enguany.
AGRAÏMENTS
M'agradaria agrair a tots els components de la Junta Directiva pel seu esforç i a tots els presents per la vostra companyia.
Vull dedicar esta sexta crònica a tots vosaltres per la vostra entrega i sacrifici, en espesial a Pepe Jover que sempre estara amb nosaltres i a la meua neboda Naiara que va eixir a l´Entra. Gràcies de nou i Vixca Sant Jordi.
MIGUEL VALOR CLIMENT (CRONISTA BARBARESCOS 2.009)
No hay comentarios:
Publicar un comentario