CRÒNICA BARBARESCOS 2010
Per sèptima vegada tinc l'enorme orgull i satisfacció de donar-vos a conéixer la crònica interna de la nostra fila. És d'agrair l'abundant presència de bequeteros en este acte, així com l'estreta col·laboració que m'heu donat per a plasmar estes línies.
Enguany la crisi s'a notat amb major força en la societat alcoiana i la Junta Directiva a hagut de fer maravelles per a quadrar el pressupost buscant optimitzar les partides econòmiques que ho conformen, des d'ací vull agrair l'esforç addicional que això suposa perquè no repercutisca en un encariment de la Festa per als que continuem al peu del canó. Gràcies també als companys que a pesar de les dificultats han continuat al nostre costat col·laborant activament a tirar endavant els projectes proposats, en especial a Jaime Ferrando que a passat per un delicat moment personal.
Per un altre costat és digne mencionar que ja tenim alferes, després dels problemes de salut de Miguel Alfredo Miró (records de tots els bequeteros), el nostre amic Ernesto Dómenech Soler presente la seua candidatura per a suplir Miguel en esta comesa, sent ratificat en Junta Extraordinària. De tot cor vull felicitar-li personalment i se per endavant que no ens defraudara. Estarem tota la fila abrigant tant Ernesto en l'alferecía com a Juanmi en la capitania, un fort abraç barbaresc per a ells.
Aprofite estes línies per a donar la meua més sincera enhorabona al nostre Primer Tro i a la seua Senyora que van ser pares nou dies abans de començar la trilogia, tenint a bé el participar activament tota la família en les festes d'enguany. Ja tenim un futur candidat a Sant Jordiet en la fila.
Sense més dilacions pase a descriure succintament els diversos actes en què hem participat per a rendir culte a Sant Jordi i donar resplendor primaveral a la ciutat que ens va veure nàixer.
Dia 4 d'abril de 2.010 Diumenge GLORIA MAJOR
El diumenge de Gloria va amanir solejat, amb algun nuvolot menor en l'horitzó. Enguany les dates es van comprimir en tres escasses setmanes. Acudim a la cita amb la il·lusió de donar començament a la Festa, prenem l'esmorzar i passem a vestir al nostre gloriero major (el fester Juan Miguel Miró Peiró) i al nostre gloriero del preventori Jorge Cerda. Els alcoians es preparen en els carrers per a rebre els sons dels pasdobles i els glorieros es visten emocionats per la responsabilitat que han assumit. La nostra banda de Música, L'Aliança de Mutxamel, amenitza l'esmorzar. Després de les oportunes felicitacions procedim a acostar-nos a la Plaça d'Espanya. Jorge Cerda ix acompanyat de representants de la nostra fila camí del Preventori i Juan Miguel Miró Peiró es queda en la bandeja. A les deu en punt repiquen les campanes en Santa Maria. A renglo seguit sonen les notes de l'himne d'Alcoi interpretades per la Unió Musical que donen pas a “l´arranca” de la Gloria. La plaça esta a sobreeixir de públic expectant per veure els representants de les “filaes” que als sons de “Un moble mes” inicien la desfilada. Les dobles esquadres mores i cristianes van circular pels estrets carrers del casc històric. En Sant Nicolau es concentra la major part de la gent que no para d'aplaudir-los. Una vegada finalitzat el desfile es tira una potent mascleta que va arribar amb uns minuts de retard per damunt de les dos del migdia.
Acabada la part oficial tocava acostar-nos a la nostra seu on ens esperava un saboros dinar acompanyant al nostre Gloriero Juanmi que ens va regalar unes figures d'un barbaresc, així com diversos records per a la Fila.
Després del repòs va vindre la mona i finalment la “entraeta del berenar” es va posposar per tercer any per a un altre dia, ja que el cansament minvava la participació en este entranyable acte.
Dia 11 d'abril de 2.010 Diumenge GLORIA INFANTIL
Enguany el temps va ser respectuós amb este entranyable acte on els xiquets són els protagonistes. El nostre Gloriero Infantil, Kiko Rico (fill del nostre Darrer Tro) es vist en els locals de la fila. Ens acostem tots a la Font Redóna per a abrigar el nostre xicotet representant. Pocs minuts després del migdia els pares estan nerviosos esperant l'alegre discórrer de la desfilada que arranca als sons del pasdoble “Llevantins” interpretat per la Primitiva d'Alcoi. Els familiars s'emocionen al veure al seu rebrot abillat amb el trage barbaresc. El poble alcoià aplaudix amb força el discórrer de la comitiva pels carrers de la nostra ciutat. L'acte acaba amb una potent mascleta disparada en la bandeja com a colofó a este inoblidable dia. El menjar de germandat posterior a la desfilada va comptar amb la presència del nostre glorieret i de la nostra banda de música que amenitza l'esmorzar fins ben entrada la vespra.
Dia 21 d'abril del 2010 dimecres DIA DELS MÚSICS
És el moment i el dia assenyalat per a començar a rendir homenatge a Sant Jordi, la ciutat esta guarnida amb les muralles de la vila prestes i disposades per a afrontar la batalla final. Els ciutadans s'afanyen per a acabar de donar els últims retocs als seus trages que olen a naftalina i tot esta preparat per a disfrutar de la festa un any més. Des del Preventori a la Serra de Mariola, passant per la Font Roja mostren la verdor primaveral dels seus paratges que inviten a submergir-se en la seua història per a celebrar una any més les efemèrides d'esta noble vila. Els erudits faran menció de les batalles dels pobladors de la mitjana lluna enfront de l'esperit heroic dels cristians abrigats per la creu, però per a la immensa majoria d'alcoians serà la lluita dels sentiments dels nostres avantpassats enfront de la tradició que un dia nos va ser llegada amb aroma de romer banyat pel Serpis. Només falta la música embriagadora per a completar l'escena plena de vida i records.
Comença a capvespre, les bandes de música es preparen per a cobrir el recorregut per l'avinguda del País València i el carrer Sant Llorenç. Tots els trams de la desfilada estan plena de gent. A partir de les 19:30 les corporacions musicals van desfilant fins a desembocar en la plaça, cauen xicotetes gotes de pluja que no suposen un problema per al correcte desenrotllament de l'acte. La gent va buscant un buit on contemplar i cantar l'himne. Els cantons que porten a l'Ajuntament estan abarrotades de públic. Són poc més de les 21:00 hores, arriben les bandes de música alcoianes que com és tradició tanquen la desfilada, el Sant Jordiet d'enguany li fa entrega de la batuta a Jordi Bernácer, que tindrà l'honor de dirigir a totes les bandes presents en la plaça. La vareta recorre el vent i els acords de l'himne de festes ressonen en les orelles de milers d'alcoians que intenten contemplar la figura d'un improvisat director que viu amb passió la seua comesa. Després de la interpretació de la peça, es van encendre les llums i s'alca el teló de les festes alcoianes.
Acabat l'acte ens encaminem a la Fila per a menjar-nos l'Olleta amb els nostres músics. Després va tocar la desfilada pel carrer Sant Nicolau. Els pasdobles van sonant fins a arribar a la plaça d'Espanya, on li fem el corredor a la nostra volguda banda de música que ha compartit tants anys amb nosaltres.
Ens despedim tots i quedem per a la diana de l'endemà.
Dia 22 d'abril del 2010 dijous DIA DE LES ENTRADES
Es fa de dia i la pluja intensa es convertix en un inconvenient per als festers que enguany han avançat la seua desfilada un quart d'hora sobre l'horari habitual, els trages lluïxen impecables. El matí és tempestuós, els timonets acompanyant al café calent ajuden a començar amb bon peu el dia. A les 6:45 hores ja esta la tropa barbaresca preparada, “… ben planxats, ben arreglats i ben pertrexats…” per a estrenar el trage amb el desfile dianero. Pablo Fernández en l'arranca, Emilio Boti i Juan Miguel Miró van fer de caps diana demostrant la seua destresa als sons de primavera en el 1r tram i Brises de Mariola en el 2n i 3r tram. La desfilada amena, alegre, saluda els alcoians que han matinat per a disfrutar de l'arrancada de la festa. L'acte va acabar sobre les 9:15 hores, millorant l'horari previst per l'Associació.
L'entra arranca a les cinc de la vesprada com estava previst i el capità moro lluïx les seues gales amb el sol cubert pels núvols. Els escuadreros s'acosten a l'alt del partidor per a agafar les armes i maquillar-se. Les dones arriben abillades amb el seu trage, casc, capa i instrument musical preparades per a participar en l'entrada. Esta tot programat, Juan ha controlat fins a l'últim detall. La junta directiva s'encarrega de distribuir al personal i rematar els últims detalls. Per davant el guió és portat a cavall per José Miguel Bou, donant pas a l'esquadra dirigida en l'inici per Carlos Fernández que realitze una “arranca” espectacular sent ovacionat pel nombrós públic allí present i posteriorment es van anar rellevant durant tot el recorregut als sons de Jamalajam entre Álvaro Poveda, Vicente Company i Francisco Garcia Carrillo cada un amb el seu estil, però brillant tots a un gran nivell. Com a anècdota és digne ressenyar que Pablo Fernández va fer l'Arranca de Diana al matí i el seu germà Carlos la de l'Esquadra a la vespra, cas inèdit en la fila fins ara. Darrere de l'esquadra venien les barbaresques amb trage propi de disseny modernista, combinat amb els colors que ens identifiquen i interpretant una peça musical amb xicotets platets davall la batuta de Viçent Txaramita. La fila del mirons va aplaudir amb ganes el bonico trage que van lluir.
Són les 19:50 hores i ja estan els bequeteros en el carrer, desfilant de manera compacta, després de 141 anys d'història fidels a la seua cita primaveral. Tancant la desfilada es troba la carrossa de la xicalla acompanyats pel Cop de veterans; Francisco Boti, “pantera” que amb tres sacs de confeti i els majors tanquen la nostra participació. Acabat el acte felicitem als cabos, als escuadreros i a les noves bequeteres, per a finalment anar-nos-en a recuperar forces.
Dia 23 d'abril del 2010 divendres DIA DE SANT JORDI
El dia de Sant Jordi es fa de dia amb un cel ennuvolat que fa témer pel desenrotllament de la 2a Diana. La nostra participació comença a les 10:00 hores que eixim pels carrers d'Alcoi acabant per Sant Nicolau, comptem amb la presència de dos esquadres de xiquets i dos d'adults acompanyats per la banda de música que interprete els pasdobles “churumbelerias” i “primavera”. Els xiquets van ser els autèntics protagonistes i els pares aprofitem per a prendre'ns un cafenet que ens calfe el cos. Finalitzat el desfile alguns barbarescos ens acostem a l'Església de Sant Mauro, ja que l'Església de Santa Maria s'esta preparant per a l'exposició de la Llum de les Imatges i participem en la missa en honor de Sant Jordi. Despreses cercaviles populars des de les 12 acompanyats de la música repartint diversos llepolies i regals tant per a xicotets com per a majors. No faltat el bon humor i la diversió que transmetem al public que ens observava. Després de la mascleta de les 14:00 hores arriba l'hora de compartir el menjar del dia de Sant Jordi amb els familiars i amics festers en l'Hotel Reconquista, formem diverses vegades. Sobre les 18:00 hores, els més valents que han estat entrenant-se al llarg de l'any, van prendre l'eixida des de la Font Redóna per a participar junt amb els Realistes en la ja veterana recuperació de la Diana vespertina del cavallet (represa l'any 1992 i que va desaparéixer l'any 1925), el pasdoble que acompanye el recorregut va ser “Petit Souet”. L'itinerari va discórrer amb gràcia i simpatia, es note la mà del responsable; Carlos Fernández Major que va fer de cap junt amb Rafa Pascual i que durant tants anys porta motivant i dirigint els assajos dels aspirants a cavalleters. El public va plenar el carrer Sant Nicolau i la Plaça d'Espanya per a aplaudir als bequeteros.
A continuació Processó General sobre les 20:10 hores amb la participació d'uns 59 festers entre hòmens, dones i xiquets, arma al muscle i com Cop; Antonio Jordá acompanyat pels futurs festers. José Luis Agulló en calitat de membre de l'associació de Sant Jordi, dirigia la formació de les filaes des del balcó de la Placeta del Carbó.
Acabat l'acte alguns es van acostar a la fila on hi havia disco-movil, altres van preferir prendre un poc més lleuger per ací disfrutant de la plaça de dins.
Dia 24 d'abril del 2010 dissabte DIA DE L'ALARDO O BATALLA
Demà solejada, ja es va acostant el final. Les ulleres de sol fan acte de presència, la pólvora i el cansament ho requerix. A les 12:05 hores prenem l'eixida des dels Salesians amb els arcabussos com a protagonistes, per a finalitzar en el pont sobre les 13:27 hores, de Cop va estar Salvador Llacer, Rubén Gómez i Pablo Fernández veterans en estos combats. Van participar 32 tiradors aproximadament en l'alardo del matí.
Una vegada guardades les armes, ens encaminem fins a la fila. Allí degustem els plats i celebrem una menjar de germandat, on a pesar del cansament, vam poder compartir l'alegria pels dies viscuts. Els estómacs estaven castigats i s'agraïa l'aigua mineral per a aplacar la calor regnant al llarg del matí. Festegem l'aniversari d'Antonio Jorda i la música li interprete l'aniversari feliç. Al final després de les rialles i la diversió vam ser de nou a per les armes per a completar l'Alardo de la vesprada des del castell fins als Salesians i tornar a baixar. Comencem a les 17:30 hores i acabem sobre les 19 hores, van participar 24 festers.
Finalment només quedava esperar l'aparició de Sant Jordi a les 21:30 hores i cantar l'himne per a despedir les festes del 2010, Sant Jordiet no es va fer de pregar, es van apagar les llums i va aparéixer a lloms del seu corser per a matar els moros barbarescos que esperaven davall de la fortalesa per a emportar-se un record.
Els més valents es van atrevir a preparar soparets en la plaça d'Espanya. Altres van decidir sopar en la fila per a posteriorment desfilar pels carrers de la ciutat acompanyats per la música, aprofitant que l'endemà era diumenge i molts no havien d'anar a treballar. Va haver-hi molta gent contemplant esta desfilada informal. Finalment aprofitant esta circumstància es trasllat el castell de focs artificials del dia de Sant Jordi a esta data per a culminar la trilogia festera d'enguany.
AGRAÏMENTS
M'agradaria donar les gracies a tots els components de la Junta Directiva pel seu esforç i a tots els presents pel vostre suport.
Vull dedicar esta sèptima crònica a tots els bequeteros, en especial a Jaime Ferrando, a Miguel Alfredo Miró i a Jorge Valero que va eixir en l'entra amb només nou dies. Gràcies de tot cor i Vixca Sant Jordi.
MIGUEL VALOR CLIMENT (CRONISTA BARBARESCOS 2.010)
No hay comentarios:
Publicar un comentario