En primer lloc vull donar les gràcies a tots els presents, festers, socis i amics que ens acompanyeu hui. En especial vull agrair a la Junta Directiva i al seu primer tro (D. Santiago Esteve García) l'oportunitat que em brinden de dirigir-me a vosaltres per a fer-vos arribar la crònica de les festes de 2.004.Sense més preàmbuls pase a descriure-vos cronològicament els diversos esdeveniments que han succeït durant estos dies tan importants per a tots nosaltres, que vivim i sentim la festa des del nostre cor.
Dia 11 d'abril de 2.004 Diumenge GLÒRIA MAJOR
Amaneix un dia desagradable, la climatologia adversa amb fred i pluja presagia un mal auguri per al començament de les festes. Els alcoians mirem al cel i desitgem que escampen els núvols, donant pas a un sol radiant que faça brillar el turbant del sergent moro i la seua comitiva. Mentres durant l'esmorzar s'ha especulat amb el temps regnant, els glorieros (Francisco Tomas Nacher com gloriero Major i Marcos Paia Santacreu com gloriero del Preventori) es visten esperant poder eixir al carrer per a anunciar la imminent arribada de la festa.La Junta Directiva no les té totes amb si, tenen l'esperança que al final amaine, però la suspensió cobra força. Finalment l'Associació de Sant Jordi, Ajuntament i Primers Trons decidixen posposar l'acte al dilluns de Pasqua, així com les activitats internes de cada una de les filaes.
Dia 12 d'abril de 2.004 Dilluns GLÒRIA MAJOR
El dia s'alça fresc, però la pluja d'ahir ha deixat pas a un cel ras i aclarit.El somriure es dibuixa en el rostre dels nostres glorieros, que serviran d'ambaixadors de la festa que s'acosta. De “bon mati” acudim a la fila per a acompanyar els nostres representants en un dia important per a ells pel que significa aglutinar la il·lusió festera dels membres de la nostra fila. La banda de Música, L'Aliança de Muchamiel ha amenitzat l'esmorzar i la vestida dels glorieros amb els seus sons festers. Després de les oportunes felicitacions de tots els allí presents procedim a acostar-nos a la Plaça d'Espanya. Marcos Paia ix acompanyat de representants de la nostra fila camí del Preventori i Francesc Tomas es queda en l'Ajuntament. A les 10 i dos minuts les campanes de Santa Maria repiquen amb força saludant tots els alcoians i anunciant que la festa comença la seua singladura, apartant la monotonia de les nostres vides i trasmitint eixa germanor que ens fa sentir-nos units. La FESTA en majúscules es fa present entre nosaltres.En el bàndol cristià, Fernando Alos, Barbaresc i Sergent Cristià "arrancava" la Gloria amb la mestria, tremp i gràcia que li ha caracteritzat estos últims anys. Els aplaudiments en la plaça no es fan esperar, la desfilada discorre per les artèries d'Alcoi guarnides per a l'ocasió. L'emoció i el sentiment apareix reflectit en el rostre dels milers d'alcoians que s'han tirat al carrer per a donar la benvinguda a la nostra festa.Després de tantes emocions ens acostem a la seu social per a donar bon compte de les viandes preparades per a l'ocasió i com no, per a celebrar amb els nostres glorieros el perfecte desenvolupament de la desfilada i el gran paper exercit en representació dels Barbarescos. La menjada s'allarga pel bon ambient regnant i les ganes de festa dels allí presents. No obstant les ànsies de festa fan que a la nit es celebre la famosa entraeta del berenar, els pares no poden reprimir les ganes d'eixir al carrer dels més xicotets, sabre en mà i amb la música de pasdobles sonant per tot Alcoi.
Dia 18 d'abril de 2.004 Diumenge GLÒRIA INFANTIL
Bona climatologia, pareix que esta vegada Sant Jordi li ha tirat una maneta als nostres xavals perquè lluïsquen les seues millors galaes. No aguaiten núvols en l'horitzó. El nostre gloriero infantil s'afanya amb els seus familiars i companys per a posar-se el trage que amb orgull representara a la nostra fila.José Manuel Chaparro Gosalvez com Gloriero Infantil s'encamina cap al Partidor acompanyat per membres de la fila, prèviament ha rebut la Primera Comunió en l'església de Santa Maria. Són les 12 i pocs minuts, comença la desfilada amb el sol lluint en tota la seua esplendor. Els familiars no poden reprimir alguna que una altra llàgrima acompanyada de l'orgull de saber que tenen un digne representant dels barbarescos en sa casa. El poble alcoià sap agrair l'esforç dels xiquets a l'hora de donar la benvinguda a la festa i aplaudixen amb força el discórrer de la comitiva pels carrers de la nostra ciutat. Després de l'oportuna mascleta que tanca l'acte de la glòria infantil ens encaminem a la "fila" per a reposar forces i acompanyar al nostre gloriero en este dia tan especial. La música va fer acte de presència amb la nostra incombustible Banda L'Aliança de Mutxamel que va fer sonar variats pasdobles festers, marxes mores i alguna que una altra cristiana.
Dia 21 d'abril del 2004 Dimecres DIA DELS MUSICS
Tot esta a punt, la ciutat respira un ambient animat mirant de reüll al cel perquè tot transcórrega com estava previst. Els cuiners de la nostra Fila s'afanyen per a tindre-ho tot preparat, seran dies intensos per a ells, però també per a nosaltres. Aprofite per a agrair a Pedro i els seus ajudants els desvels que tenen amb nosaltres en estes laborioses festes. A la vesprada amb la plaça plena fins a la bandera, ens anem acostant els bequeteros al punt de trobada de tota la ciutat per a cantar l'himne del nostre volgut Alcoi. Ja falten poques bandes per entrar i anem afinant les goles amb una mentireta. Arriba l'hora, el Sant Jordiet (Alejandro Tormo) fa entrega de la batuta a José Silvestre (director de la Primitiva) que tindrà l'honor de dirigir a totes les bandes de música presents en la plaça d'Espanya. Este agarra la vara de comandament i comencen a sonar les notes musicals. Alcoi canta amb una sola ànima i un sol cor. Vixca Sant Jordi. Amb l'emoció present en les nostres pupil·les ens encaminem a la Fila per a menjar-nos l'Olleta amb els nostres músics de l'Aliança de Mutxamel i compartir records amb els amics festers. Acabat el sopar es fa entrega d'un bonet (barret) que ens acompanyara en la entraeta per Sant Nicolau, recuperant una estampa que a poc a poc ha anat caient en desús. El colorit i distinció que ens dóna el nostre barret roig, ens permet diferenciar-nos de la resta de filaes.Els pasdobles van sonant fins a arribar a l'Ajuntament on li fem el corredor a la nostra volguda banda de música que ha compartit tants anys amb nosaltres. Ens despedim tots i quedem per a l'endemà. Els més jóvens encara es van acostar a la plaça de dins a prendre la penúltima i disfrutar de la bona nit que va fer.
Dia 22 d'abril del 2004 dijous DIA DE LES ENTRADES
Clareja i apareix el sol, els ulls lleganyosos donen pas a un matí fred però emotiu. Els herberos i timonets li arreglen el cos a més d'un. A les 7:00 hores ja esta la tropa barbaresca disposada per a passar revista abans del desfile dianero. Malgrat això enguany hi ha novetats que agraïxen els allí presentes, disposem d'una paraeta típica "de les de antes" de magdalenes i xocolate que mos ajuda a mamprendre la marxa amb la panxa plena. L´iniciativa va vindrer de Juan Perez i Rafael Aura.Rafael Pascual Valor arranca la nostra participació festera des de la Plaça dirigint, al so del pasdoble primavera, la formació dianera. La desfilada amena, alegre, saluda els alcoians que han matinat per a disfrutar de l'arrancada de la festa. Després pren el relleu José Antonio Ponsoda Rosel que mou la Diana del Carbonato als sons de Txurumbeleries, abans de les 10:00 hores els barbarescos donen per acabada la seua participació en la diana i s´en van a desdejunar, mentre desde el Partidor el Capità Cristià espera la seua eixida al carrer.Són les 17 hores i la gent comença a acostar-se a la nostra antiga fila per a agarrar les armes i maquillar-se, l'activitat és frenètica, més tenint en compte que enguany tenim l'esquadra del mig. A poc a poc anem acostant-nos al Partidor i la junta directiva amb Santi al cap s'encarreguen de distribuir al personal i rematar els últims detalls. Per davant el guió a cavall és portat per Daniel Bas que dóna pas a l'esquadra de blancs dirigida en l'arranca per Juan Antonio Nadal Egea i posteriorment en el segon tram per Pablo Fernández Mayor. Sona amb força la marxa mora Lawrence d'Aràbia interpretada per l'Aliança de Mutxamel, poc després serà la marxa del Centenari d'Armando Blanquer la que acompanyara als barbarescos en el seu recorregut. Són les 18:10 hores i ja estan els bequeteros en el carrer després de 135 anys d'història. El millor esta per arribar, l'esquadra d'al mig amb disseny de trage realitzat per Roberto Pérez Jorda, desperta l'admiració del públic (María Rosa Pons és l'encarregada de maquillar-los). L'esquadra la integren: Alfonso Rodríguez, Juan José García, José Pérez, Ruben Gómez, Salvador Llacer, Benjamin Canto, Marcos Paia, Francisco Rico, Ernesto Domenech i Juan Miguel Miro, dirigits en l'arranca per Alvaro Poveda a peu i Luis Gandia com cap batedor. Els acompanya l´avanç del Campello amb la marxa mora "no ho fare mes". Porten un trage mesclat amb diversos colors, el roig, blau i crema que junt amb els abundants detalls li donen un aire espectacular, les sabates miren cap amunt i el turbant els dóna un toc d'elegància, en la mà porten una llança impressionant. Els caps estan brillants en la seua comesa, Luis es lluïx amb el cavall i Alvaro maneja el sabre amb mestria. Tancant el desfile es troba la carrossa dels xiquets amb els veterans presidits per José Jover (tota una vida en la festa).L'únic inconvenient va ser la pluja que va fer acte de presència quan arribavem a la plaça i que de forma intermitent, però al mateix temps intensa no ens deixa fins al final. Mullats però contents ens felicitem tots pel paper exercit i li vam donar l'enhorabona als components de l'esquadra especial. Alguns van decidir continuar i altres es van retirar per a recuperar forces.
Dia 23 d'abril del 2004 divendres DIA DE SANT JORDI
El dia de Sant Jordi clareja amb un cel net que afavorix el desenrotllament de la 2a Diana. La nostra participació comença a les 9.35 hores amb la presència de dos esquadres de majors davant i una de xiquets darrere acompanyats per la banda de música de Mutxamel interpretant el pasdoble Txurumbeleries. Els xiquets van ser els protagonistes i els pares aprofitem per a prendre'ns un herberet. Acabat el desfile alguns barbarescos ens acostem a l'Església de Santa Maria i vam participar en la missa en honor de Sant Jordi. Altres com Miguel Valor Peidró aprofitava per a parlar de la festa a través de les ones. Després cercaviles populars acompanyats de la música repartint diversos utensilis tant per a xicotets com per a majors. Arribada l'hora de menjar compartim el dinar del dia de Sant Jordi amb els familiars i amics festers en l´hotel Reconquista fins que el cansament fa acte de presencia. A les 17:45 hores, un poc més tard de lo normal, prenem l'eixida des de la Font Redóna per a participar junt amb els Realistes en la ja veterana recuperació de la Diana vespertina del cavallet (represa l'any 1995 i que ja té el seu lloc dins del programa d'actes oficial), el pasdoble que acompanye el recorregut va ser "Petit Souet". L'itinerari va discórrer amb gràcia i simpatia, es va notar la mà del responsable; Carlos Fernández Major, que durant tot l'any motiva i dirigix els ensaios dels aspirants a cavalleters. A continuació Processó General sobre les 20:15 hores amb la participació d'uns 60 festers arma al muscle i com Cop; David Santiago. José Luis Agulló (bequetero on els hi haja) en qualitat de membre de l'associació de Sant Jordi, dirigia la formació de les filaes des del balcó ubicat en la plaça del Carbó.Enguany els portadors de la relíquia de Sant Jordi (com és tradició) van ser els companys de l'esquadra d'al mig, que van deixar de costat els seus espectaculars trages per a exercir dignament tan laboriosa comesa. Acabada la processó alguns es van acostar a la fila on hi havia música en viu, altres van preferir vore la retreta i prendre algo més lleuger per ahí. Els barbarescos van participar en la retreta amb dos carrosses des de les que es van llançar objectes diversos i on va estar present sempre el bon humor. Finalitzada la retreta, espectacular castell de focs artificials que es va poder contemplar des del pont de Sant Jordi.
Dia 24 d'abril del 2004 dissabte DIA DE L'ALARDO O BATALLA
El temps passa, la festa se mos va de les mans, pareix que va ser l'altre dia quan va començar tot i ja estem acabant. El dia aguaita amb núvols dispersos que donen un aire fresc a l'ambient, arribats a este punt i sempre que no ploga, s'agraïx. Les ulleres de sol fan acte de presència, la pólvora i el cansament ho requerix. A les 12:10 hores prenem l'eixida des de Sant Nicolau amb la pólvora com a protagonista, per a finalitzar en el pont sobre les 13:35, de Cop en l'alardo va estar Salvador Llacer Gisbert. Una vegada guardats els arcabussos, ens encaminem fins a la plaça de l'Església de Santa Maria on ens esperava un àgape a l'aire lliure promogut pel nostre primer tro (abans es celebrava en la fila) i que en vista de l'èxit crec que hem de repetir. Va ser una menjada de germandat, on a pesar del cansament, vam poder compartir amb la gent del carrer l'alegria de les festes. Els estómacs estaven castigats i s'agraïa l'aigua mineral. El sol va fer acte de presència i algun va proposar que es contractara una jaima per a anys veniders, no esta mal la idea, a este pas ens farem moros de veritat. Festegem l'aniversari d'Antonio Jorda i la música li interpreta l'aniversari feliç. Després marxes de tots els colors i pasdobles. Van comtar amb la inestimable ajuda d'una parella de Nord-americans que van accedir a participar de la festa i no van dubtar a desfilar al costat de nosaltres. Possiblement l'agermanament dels pobles àrabs amb EEUU va estar més prop que mai. Al final després de les rialles i la diversió vam anar de nou a per les armes per a completar l'ALARDO de la vesprada des del castell fins a Sant Nicolau i tornar a baixar. Comencem a les 17:30 hores i acabem a les 19 hores. Finalment només quedava esperar l'aparició de Sant Jordi a les 21:30 hores i cantar l'himne per a despedir les festes del 2004, Sant Jordiet no es va fer esperar, es van apagar les llums i va aparéixer a lloms del seu corser per a matar els moros barbarescos que esperaven davall de la fortalesa per a emportar-se un record en forma de fletxa del pas d'un altre any fester. Els més valents es van atrevir a preparar soparets en la plaça d'Espanya i animar el personal que s'havia desplaçat des de la resta de la província a l'olor de les festes alcoianes. L'afluència de públic va ser massiva a causa de la coincidència d'este dia en cap de setmana, prolongant-se la festa fins a altes hores de la matinada.
AGRAÏMENTS
Finalment m'agradaria agrair a tots els components de la Junta Directiva la seua col·laboració i comprensió. A Santiago Esteve (Primer Tro) els seus consells i informació de 1a mà, a Amant Antolí (Darrer Tro), a Jorge Colomer (Cop), a Alfonso Rodríguez (comptador), a Juan Pérez (secretari) i als cinc vocals; Juan Antonio Nadal, José Pérez, Juan Valero, José Antoni Ponsoda i Rafel Aura, GRÀCIES per recolzar-me. Agraïment li dec també a José Luis Agulló (membre de l'associació de Sant Jordi), per guiar-me en l'elaboració d'este escrit i a tots vosaltres per la vostra companyia.Vull dedicar esta primera crònica a la meua filla Ana que vol la festa des que va nàixer i al meu iaio Miguel Valor Castañer q.e.p.d. que tènia un son, poder estar tots junts hui ací. Gràcies de nou i Vixca Sant Jordi.
MIGUEL VALOR CLIMENT (CRONISTA BARBARESCS 2004)
No hay comentarios:
Publicar un comentario