CRÒNICA BARBARESCOS 2008Es la quinta vegada que tinc l´enorme satisfaccio de fer vos arrivar la crónica de la nostra fila. Vos agraix sincerament la vostra presencia i colaboracio en la elaboració de este document. Lo primer que cap resaltar es el reconeiximent que en el acte de presentació oficial de la Revista de Festes de 1 de abril va inclourer, en els seus prolegomens, la entrega dels premis a les filaes que resultaren guanyadores per ser les que millor desfilaren en las Entraes de Moros i Cristians del any pasat. El jurat designat va considerar campio per el Bandol Cristia a la Filà Vascos, mentres que per el Moro el premi s´adjudica als Bequeteros. En el esmenat acte, els primers trons, José Luis Matarredona i Juan Valero, respectivament, van rebre els premis de mans del president de la Asociación Javier Morales i l'alcalde Jorge Sedano. Els guardons van consistir en un banderí i una placa commemorativa. Un altre fet destacable va ser la implicació del nostre únic Sant Jordiet; D. ADOLFO BERNABEU TEROL, que va tindre l'honor de representar-nos l'any 1.954 i que participa activament en l'entrada per gentilesa de la nostra junta directiva que va estar indagant en la història de la fila per a realitzar un vídeo i es va posar en contacte amb aquest bequetero perquè es vestira en les festes d'enguany. També en l'entrada, estrenem nou guió regal del Gloriero D. Francisco Rico, ampliem el numero de bequeteres que van participar brillantment en l'entrada junt amb el grup de Tabals i Dolsaines “el Rebuig” ,amb Viçent “Txaramita” al front, interpretant “Marco Polo” i estrenem una estora màgica obra d'Alberto Díaz en deferència cap al seu nét.
Sense més dilacions pase a enumerar cronològicament els diversos esdeveniments en què hem participat activament per a rendir cult a Sant Jordi i donar resplendor primaveral a la ciutat que ens va vorer nàixer.
Dia 23 de març de 2008 Diumenge GLORIA MAJOR
El diumenge de Gloria claretja amb baixes temperatures, ennuvolat encara que a estones deixaba vorer el sol, quan s´acaba el desfile van caure flocs de neu, encara que no arriba a quallar. Enguany les festes es van estendre més en el calendari gràcies a la Pasqua primerenca. Acudim a la cita perfectament empirifollats per a l'ocasió, prenem l'esmorzar i passem a vestir al nostre gloriero major (el meu bon amic Francisco Rico Caballero) i al nostre gloriero del preventori Miguel Alfredo Miro Pérez. Els alcoians mirem al cel i desitgem que els núvols no descarreguen la seua ira sobre el públic. Els glorieros es visten nerviosos per la responsabilitat que han assumit enguany. La nostra banda de Música, L'Aliança de Mutxamel, a amenitzat l'esmorzar amb els seus pasdobles festers. Darrere de les oportunes felicitacions procedim a acostar-nos a la Plaça d'Espanya. Miguel Alfredo Miro Pérez ix acompanyat de representants de la nostra fila camí del Preventori i Francisco Rico es queda en la plaça d'Espanya. A les deu en punt repiquen les campanes en Santa Maria. A línia seguida sonen les notes de l'himne d'Alcoi interpretades per la Unió Musical que donen pas a “l´arranca” de la Gloria. La bandeja esta a sobreeixir de públic ansiós per veure els representants de les “filaes”. Les dobles esquadres mores i cristianes van circular pels estrets carrers del centre històric. En Sant Nicolau es concentre la major part de la gent que no para d'aplaudir-los. Una vegada finalitzat el desfile es tira una potent mascleta que va donar pas a una xicoteta nevada que va voler sumar-se a l'inici de les festes.
Acabada la part oficial tocava acostar-nos a la nostra seu on ens esperava un suculent dinar acompanyant al nostre Gloriero Paco que ens regala un banderí ben bonic per a lloirlo en l'entrada i la història de la fila recopilada en diversos dvds. Despres del repòs va vindre la mona i finalment la “entraeta del berenar” es va posposar per a un altre dia, ja que el cansament reduia la participació en aquest entranyable acte.
Dia 6 d'abril de 2.008 Diumenge GLORIA INFANTIL
Jornada solejada, encara que lleugerament freda a primeres hores. El nostre Gloriero Infantil, Cristià Maia repetix càrrec i es vist en els locals de la fila. Prèviament diversos glorieros van prendre la comunió en l'església arxiprestal de Santa Maria. Darrere de l'esmorzar ens acostem tots al Partidor per a abrigar el nostre xicotet representant. Són les 12:00 i els pares estan nerviosos, es donen els últims retocs al trage acabat d'espolsar. A les dotze en punt sona el pasdoble primavera interpretat per la Música Nova que marca l'inici d'aquest acte. Els familiars s'emocionen en veure al seu rebrot abillat amb el trage barbaresc que lluïx per segon any consecutiu. El poble alcoià aplaudix amb força el discórrer de la comitiva pels carrers de la nostra ciutat. Gràcies a Déu la desfilada enguany si es va poder completar i concloure amb tot el seu esplendor. Finalitzat l'acte ens encaminem a la “fila” per a reposar forces i acompanyar al nostre gloriero en aquest dia tan especial. La música va fer acte de presència amb la nostra Banda L'Aliança de Mutxamel que va fer sonar variats pasdobles festers, marxes mores i alguna que una altra cristiana.
Dia 21 d'abril del 2008 dilluns DIA DELS MUSICS
La sort aquesta tirada, la ciutat respira un immillorable ambient de festa pels seus quatre costats. Ja podem sentir l'olor de pólvora, els nombrosos dies de “filaetes” han anat preparant el cos per a la batalla final. Alcoi s'estremix i el seu eco ressona per la serra de Mariola. El Barranc del Sinc espera amb impaciència que els sons de l'himne de festes arriben fins a l'últim racó d'aquesta ben volguda terra. Ens espera un nou repte i volem estar a l'altura de la fama que ens precedix. El passat ens contempla, el futur ens espera i el present ens afalaga amb unes festes en què gaudirem els que estem i trobarem a faltar a aquells que ens van deixar, però que des de dalt en el cel ens contemplen orgullosos per mantindre les tradicions que ens van donar. El nostre salvador, Sant Jordi el Txicotet, obrara el miracle per enèsima vegada i apareixerà en la part alta dels merlets del castell, per a salvar els cristians amb les seues poderoses fletxes, de les hosts mahometanes comandades per a l'Azrak.
Comença a capvespre, 19 bandes de música es concentren en l'avinguda del País València. Tots els trams de la desfilada estan plens de gent. A partir de les 19:30 les corporacions musicals van desfilant pel carrer Sant Llorenç fins a desembocar en la plaça. La gent va buscant un xicotet buit on poder contemplar i cantar l'himne. Els cantons que porten a l'Ajuntament estan abarrotades de públic, s'acosta el moment cimer i cap alcoià vol perdre-se'l. Són poc més de les 21:07 hores, arriba la Unió Musical encapçalada pel Sant Jordiet (Jacobo Cerda) i li fa entrega de la batuta a la pianista alcoiana Consuelo Colomer, que tindrà l'honor de dirigir a totes les bandes presents en la plaça d'Espanya. La vareta de la improvisada directora comença a recórrer el vent i els acords de l'himne de festes ressonen en les orelles de milers d'alcoians que intenten contemplar la figura de la directora d'aquesta peculiar orquestra. Les emocions es disparen igual que el record de què ens van precedir i hui no poden estar amb nosaltres. Darrere de la interpretació de la peça, es van encendre les llums i s'alce el teló de les festes alcoianes.
Emocionats pels moments viscuts ens encaminem a la Fila per a menjar-nos l'Olleta amb els nostres músics. Les distintes fileres de festers s'anaven intercanviant les posicions durant el recorregut perquè així tots pogueren gaudir de la proximitat de la música. Els pasdobles van sonant fins a arribar a la plaça d'Espanya, on li fem el corredor a la nostra volguda banda de música que ha compartit tants anys amb nosaltres.
Ens acomiadem tots i quedem per a la diana de l'endemà.
Dia 22 d'abril del 2008 dimarts DIA DE LA ENTRÁ
Amanece i lluïx un sol primaveral, els vestits lluïxen impecables. El matí és bell, els herberets i timonets acompanyant al café calent ajuden a començar amb bon peu el dia. A les 7:00 hores ja esta la tropa barbaresca preparada, “… ben planxats, ben arreglats i ben pertrexats…” per a estrenar el trage amb el desfile dianero. Jose Perez Vidal arranca la nostra participació festera des de la Plaça demostrant la seua destresa com cap diana als sons de Sospirs del Serpis. La desfilada amena, alegre, saluda els alcoians que han matinat per a gaudir de l'arrancada de la festa, com a novetat el desfile recupera l'itinerari tradicional pel nucli antic, sense públic, entre tanques, però amb estampes inèdites. Després pren el relleu en el tercer tram el pasdoble Churumbelerias que acompanya als festers en la Diana del Carbonat, sent molt aplaudits durant el recorregut. La desfilada acaba sobre les 10:15 hores.
L'entra arranca a les cinc de la vespra com estava previst (darrere d'una lleugera pluja a l'hora de menjar que refresca l'ambient) i el capità moro lluïx les seues gales des del Partidor. Els escuadreros s'acosten a l'alt de la costera per a agafar les armes i maquillar-se, l'activitat és frenètica. Les dones arriben abillades amb el seu trage, casc, capa i instrument musical preparades per a participar en l'entra. Esta tot programat, Juanele a controlat fins a l'última cosa. La junta directiva s'encarrega de distribuir al personal i rematar els últims detalls. Per davant el guió acabat d'estrenar és portat a cavall per Emili Agulló, donant pas a l'esquadra dirigida en l'inici per Juanmi Miro que realitza una “arranca” espectacular sent ovacionat pel nombrós públic allí present i posteriorment se van anar rellevant durant tot el recorregut entre Pablo Fernández, Marcos Paya i Jose Miguel Catala cada un amb el seu estil al txafarot, però brillant tots a un gran nivell. En ambdós casos la marxa mora interpretada va ser “el Kabila”. Darrere de l'esquadra vènia la gran novetat d'enguany; les barbaresques amb trage propi de disseny modernista, combinat amb els colors que ens identifiquen i interpretant la peça musical Marco Polo, davall la batuta de Viçent Txaramita. La fila del mirons va aplaudir amb ganes el bonico trage que van lluir i que va ser del agrat del public. Gràcies a totes les dones que van ajudar a engrandir les nostres festes amb la seua participació activa, segur que a l'any que ve seran més.
Són les 19:45 hores i ja estan els bequeteros en el carrer, desfilant de manera compacta, darrere de 139 anys d'història fidels a la seua cita primaveral. Tancant la desfilada es troba la carrossa de la xicalla que amb tres sacs de confeti i els veterans presidits per Jordi “Penca” (tota una vida en la festa), tanca la nostra participació. Acabat el desfile felicitem als caps, als escuadreros i a les noves bequeteres, per a finalment anar-nos-en a recuperar forces.
Dia 23 d'abril del 2008 dimecres DIA DE SANT JORDI
El dia de Sant Jordi s´obri amb un cel solejat que afavorix el desenrotllament de la 2a Diana. La nostra participació comença a les 9.55 hores que eixim des de la Font Redóna en direcció a la plaça, comptem amb la presència de dues esquadres de xiquets i una d'adults acompanyats per la banda de música que interpreta el pasdoble “churumbelerias”. Els xiquets van ser els autèntics protagonistes i els pares aprofitem per a prendre'ns un timonet que ens calent el cos. Finalitzat la desfilada alguns barbarescos ens acostem a l'Església de Santa Maria i participem en la missa en honor de Sant Jordi. Després cercaviles populars acompanyats de la música repartint diverses llepolies i regals tant per a xicotets com per a majors. No faltat el bon humor i la diversió que transmetem al public que ens observava. Darrere de la mascleta de les 14:00 hores arriba l'hora de compartir el dinar del dia de Sant Jordi amb els familiars i amics festers en l'Hotel Reconquista, formem diverses vegades i les dones van demostrar que amb un poc més de practica ens llevaren el lloc per a fer el cap. Sobre les 18:00 hores, els més valents que han estat entrenant-se al llarg de l'any, van prendre l'eixida des de la Font Redóna per a participar junt amb els Realistes en la ja veterana recuperació de la Diana vespertina del cavallet (represa l'any 1992 i que va desaparéixer l'any 1925), el pasdoble que acompanye el recorregut va ser “Petit Souet”. L'itinerari va discórrer amb gràcia i simpatia, es nota la mà del responsable; Carlos Fernández Major, que durant tants anys porta motivant i dirigint els assajos dels aspirants a cavalleters. La gent va plenar el carrer Sant Nicolau i la Plaça d'Espanya per a aplaudir als bequeteros.
A continuació Processó General sobre les 20:12 hores amb la participació d'uns 75 festers (13 dones, 54 hòmens i 8 xiquets) arma al muscle i com Cop; Antonio Jordá. José Luis Agulló en qualitat de membre de l'associació de Sant Jordi, dirigia la formació de les filaes des del balcó de la Placeta del Carbó. La processó va eixir des del seu itinerari habitual pel nucli antic.
Acabat l'acte alguns es van acostar a la fila on hi havia disco-movil, altres van preferir participar en la retreta amb una carrossa i prendre uns cuants plis-plays pel carrer.
Finalitzat l'acte en l'església de Sant Jordi, sobre les 1:10 hores es va poder contemplar un meravellós castell de focs artificials llançat des del pont.
Dia 24 d'abril del 2008 dijous DIA DE L'ALARDO O BATALLA
Demà ennuvolada, ja es va acostant el final i pareix que va ser l'altre dia quan va començar tot. Les ulleres de sol fan acte de presència, la pólvora i el cansament ho requerix. A les 12:13 hores prenem l'eixida des de Sant Nicolau amb els arcabussos com a protagonistes, per a finalitzar en el pont sobre les 13:25 hores, de Cop va estar Salvador Llacer, Rubén Gómez i Pablo Fernández. Van participar 34 tiradors aproximadament en l'alardo del matí.
Una vegada guardades les armes, ens encaminem fins a la fila. Allí degustem els plats i celebrem una menjar de germandat, on a pesar del cansament, vam poder compartir l'alegria pels dies viscuts. Els estómacs estaven castigats i s'agraïa l'aigua mineral per a aplacar la calor regnant al llarg del matí. Festegem l'aniversari d'Antonio Jorda i la música li interprete l'aniversari feliç. Al final darrere de les rialles i la diversió vam ser de nou a per les armes per a completar l'Alardo de la vesprada des del castell fins a Sant Nicolau i tornar a baixar. Comencem a les 17:30 hores i acabem sobre les 19 hores, van participar 48 festers.
Finalment només quedava esperar l'aparició de Sant Jordi a les 21:30 hores i cantar l'himne per a acomiadar les festes del 2008, Sant Jordiet no es va fer de pregar, es van apagar les llums i va aparéixer a lloms del seu corser per a matar els moros barbarescos que esperaven davall de la fortalesa per a emportar-se un record del pas d'un altre any fester.
Els més valents es van atrevir a preparar soparets en la plaça d'Espanya i animar al personal que fins i tot tenia ganes de festa a pesar del cansançi acumulat.
AGRAÏMENTS
Finalment m'agradaria felicitar a tots els components de la Junta Directiva per el seu treball i a tots els presents per la vostra companyia.
Vull dedicar aquesta cinquena crònica a la meua tia Ani que va morir el 25 d'abril. Gràcies de nou i Vixca Sant Jordi.
MIGUEL VALOR CLIMENT (CRONISTA BARBARESCOS 2.008)
No hay comentarios:
Publicar un comentario