CRÒNICA BARBARESCOS 2007
És la quarta vegada que tinc el plaer de fervos arribar la crònica interna de la nostra fila. Vos agraïsc sincerament la vostra presència i col·laboració en l'elaboració d'aquest document. Tirant la vista arrere pareix que l'any a sigut curt, ja que durant el mateix s'han acumulat quantitat ingent d'actes; considere important fer una breu ressenya d'algun d'ells. La nostra banda de música, L'Aliança de Mutxamel, va complir el seu 150 aniversari amb un meritori reconeixement per part de la nostra junta directiva amb Juanele al cap. D'altra banda, abans de Nadal es presenta el trage femení dels barbarescos que va tindre una acceptació positiva per part de les nostres dones, digne és destacar la labor del dissenyador D. Ernesto Hipólito Ferrandiz Briva i de la modista Sra. Mari-Tere Llorens, per l'esforç i dedicació que ens a prestat al llarg de l'exercici perquè les barbaresques es lluïren en la seua estrena pels carrers d'Alcoi (moment històric on els hi haja). No menys important va ser la reinauguració de la nostra seu social amb una reforma de les instal·lacions, aprofitant la mateixa per a ampliar la cuina i el bany, entre altres. El dit acte va tindre lloc el dia 24 de febrer de 2.007 en ocasió de la “sopar de la dona”. Van acudir autoritats civils i religioses comptant amb la presència de l'alcalde d'Alcoi (Jorge Sedano) i del president de l'associació de Sant Jordi (Xavier Morales). En finalitzar la mateixa es va fer entrega d'uns quadros honorífics a Álvaro Poveda en qualitat de primer tro d'honor i als festers consellers; Amando Antolí, Antonio Jordá, José Luis Agulló, Alfonso Rodríguez, Juan José García i Tomás Cantó. Un altre esdeveniment que marca aquest exercici va ser la Gloria Històrica que va tindre lloc el dia 1 d'octubre de 2.006 amb un sol quasi primaveral, el nostre representant D. Lionel Grau Mullor vestit d'antic romà va recórrer el trajecte de l'entrada en aquest singular acte que va voler commemorar el 750 aniversari de la nostra ciutat (recordar que el nostre Primer Tro va estar a Nova York, en la desfilada de la hispanitat, representant-nos en un altre acte organitzat per a celebrar les dites efemèrides). Finalment despres de les festes, va tindre lloc un fet rellevant per als bequeteros; el dia 4 de maig de 2007 a les 20:00 hores nostres insignes festers, D. Lionel Grau Mullor en la seua condició de numero 1 i Francisco Boti (“Pantera”) acompanyats per Juan Valero com a Primer Tro, van tindre l'honor de descobrir la placa amb el nom de la fila en uns dels carrers de la nostra volguda vila, amb posterioritat tots els presents ens en vam anar a celebrar-ho amb un vermut-assaig en el “Poli”.
Amb tot açò, vull felicitar l'actual junta directiva pel seu esforç, afecte i temps dedicat de manera altruista a la festa.
Sense més dilacions pas a enumerar cronològicament els diversos actes en què hem participat activament per a rendir culte a Sant Jordi i donar resplendor primaveral a la ciutat que ens va veure nàixer.
Dia 8 d'abril de 2.007 Domingo GLORIA MAJOR
El diumenge de Gloria amaneció ennuvolat, encara que a estones clarejava el sol, encara sort que només al final van caure unes gotes i es va poder completar la desfilada. Enguany les festes es van estendre un poc més en el calendari. Acudim a la cita perfectament empirifollats per a l'ocasió, prenem l'esmorzar i passem a vestir al nostre gloriero major (el meu bon amic Vicente Rafael Alos) i al nostre gloriero del preventori Francisco Rico Caballero. Enguany tornem a recuperar el recorregut tradicional darrere de finalitzar la reforma del casc vell. Els alcoians mirem al cel i desitgem que els núvols no descarreguen la seua ira sobre el públic. En l'esmorzar la gent només parla de les festes. Els glorieros es visten nerviosos per la responsabilitat que han assumit enguany. La nostra banda de Música, L'Aliança de Muchamiel, que enguany complix el seu 150 aniversari, a amenitzat l'esmorzar amb els seus pasdobles festers. Darrere de les oportunes felicitacions procedim a acostar-nos a la Plaça d'Espanya. Francisco Rico ix acompanyat de representants de la nostra fila camí del Preventori i Vicente Rafael Alos es queda en la plaça d'Espanya. A les deu en punt repiquen les campanes en Santa Maria. A línia seguida sonen les notes de l'himne d'Alcoi interpretades per la Unió Musical que donen pas a “l´arranca” de la Gloria. Prèviament es guarde un minut de silenci en memòria del primer tro de la fila benimerina, difunt recentment. El sergent Moro estrenava càrrec enguany. La safata aquesta a sobreeixir de públic ansiós per veure els representants de les “filaes”. Les dobles esquadres mores i cristianes van circular pels estrets carrers del centre històric. En Sant Nicolau es concentre la major part de la gent que no va parar d'aplaudir-los. Una vegada finalitzat la desfilada es tira una potent mascleta que va haver d'avançar-se 20 minuts per les inclemències meteorològiques.
Acabada la part oficial tocava acostar-nos a la nostra seu on ens esperava una suculenta dina acompanyant al nostre Gloriero Viçent que ens regal un mistera i un CD amb fotografies històriques dels bequeteros. Així mateix Viçent, va fer entrega a la fila d'un quadro amb un escut Nazari amb la llegenda en àrab “només Déu és vencedor”. Darrere del repòs va vindre la mona i finalment la “entraeta del berenar” que a partir de les deu de la nit i amb cinc valent xiquets que van superar el cansament per a desfilar pel carrer Sant Nicolau, van demostrar el seu amor a la festa. Gràcies a tots ells i en especial a la meua filla Ana.
Dia 15 d'abril de 2.007 Domingo GLORIA INFANTIL
Jornada freda i plujosa en les primeres hores del dia, la suspensió de l'acte planatge en la ment de tots. Si la setmana anterior va ser respectuosa amb els Glorieros Majors, els infantils no van tindre tanta sort. El nostre Gloriero Infantil, Cristian Maya es vist en els locals de la fila esperant que el temps escampe i puga eixir al carrer. Prèviament cinc glorieros van prendre la comunió en l'església arxiprestal de Santa Maria. Darrere de l'esmorzar ens acostem tots al Partidor per a abrigar el nostre xicotet representant. Són les 11:30 i els pares estan nerviosos, es donen els últims retocs al trage acabat d'espolsar i que rep les primeres gotes de pluja. Són les dotze, hora programada per a l'arrancada de la desfilada, sona el pasdoble primavera interpretat per la Primitiva. Els familiars s'emocionen en veure al seu rebrot abillat amb el trage barbaresc que lluïx amb orgull. El poble alcoià sap agrair l'esforç dels xiquets a l'hora de donar la benvinguda a la festa i aplaudixen amb força el discórrer de la comitiva pels carrers de la nostra ciutat. Com a anècdota cal destacar que Borja Jordá, el sergent moro infantil, estrenava càrrec enguany. Finalment la desfilada va haver de finalitzar 20 minuts abans del que preveu l'església de Sant Jordi. També es va haver de suspendre la mascleta prevista perquè no es va poder muntar en condicions degut a l'amenaça d'un altre tempestat. Finalitzat l'acte ens encaminem a la “fila” per a reposar forces i acompanyar al nostre gloriero en aquest dia tan especial. La música va fer acte de presència amb la nostra Banda L'Aliança de Mutxamel que va fer sonar variats pasdobles festers, marxes mores i alguna que una altra cristiana.
Dia 21 d'abril del 2007 Dissabte DIA DELS MUSICS
Tot aquesta a punt, la ciutat respira un immillorable ambient de festa pels seus carrers. Ja podem sentir la festa , els escassos dies de “filaetes” han anat preparant el cos per a la batalla final. Alcoi vibra i el seu eco ressona per tot el Serpis. La font Roja, Mariola, el Barranc del Sinc esperen amb impaciència que els sons de l'himne de festes arriben fins a l'últim racó d'aquesta volguda terra. Ens espera una nova cita amb la història i no volem quedar-nos ressagats. Les hosts de la creu i la mitjana lluna dirimiran una cruenta batalla que els donarà la joia de la corona, la ciutat d'Alcoi amb les seues gents, són la recompensa.. El nostre salvador, Sant Jordi el Txicotet, obrara el miracle per enèsima vegada i apareixerà en la part alta dels merlets del castell, per a salvar els cristians amb les seues poderoses fletxes, de les hosts mahometanes comandades per a l'Azrak.
Comença a capvespre, 22 bandes de música es concentren en l'avinguda del País València. Tots els trams de la desfilada van comptar amb la presència de nombrós publique. A partir de les 19:30 les corporacions musicals van ser desfilant pel carrer Sant Llorenç fins a desembocar en la plaça. Enguany es commemorava el centenari de què és considerada la primera marxa mora pròpiament dita; “ a-ben-amet”, l'associació de Sant Jordi va fer entrega d'un corbatí a cada banda en record de la dita efemèride. La gent va buscant un xicotet buit on puga contemplar i cantar l'himne. Els cantons que porten a l'Ajuntament estan abarrotades de públic, s'acosta el moment cima i cap alcoià vol perdre-se'l. Són poc més de les 21:07 hores, arriba la Primitiva encapçalada pel Sant Jordiet (Jordi Casimir Olcina) i li fa entrega de la batuta a la pianista Marisa Blanes, que tindrà l'honor de dirigir a totes les bandes presents en la plaça d'Espanya. La vareta de la improvisada directora comença a recórrer el vent i els acords de l'himne de festes ressonen en les oïdes de milers d'alcoians que allarguen el coll per a contemplar la imatge de la directora d'aquesta peculiar orquestra. Les emocions es disparen igual que el record de què ens van precedir i hui no poden estar amb nosaltres. Darrere de la interpretació de la peça, es van encendre les llums i s'alce el teló de les festes alcoianes.
Emocionats pels moments viscuts ens encaminem a la Fila per a menjar-nos l'Olleta amb els nostres músics. Les distintes fileres de festers s'anaven intercanviant les posicions durant el recorregut perquè així tots pogueren gaudir de la proximitat de la música. Els pasdobles van sonant fins a arribar a la plaça d'Espanya, on li fem el corredor a la nostra volguda banda de música que ha compartit tants anys amb nosaltres.
Ens acomiadem tots i quedem per a la diana de l'endemà.
Dia 22 d'abril del 2007 diumenge DIA DE LES ENTRADES
Amanece i els nuvolots que s'atalaien en l'horitzó, presagien mals auguris, els vestits amb el nou pantaló roig que estrenarem fa dos anys lluïxen impecables. El matí és gris, però els herberets i timonets acompanyant al café calent ajuden a començar amb bon peu el dia. A les 7:00 hores ja aquesta la tropa barbaresca preparada per a estrenar el trage amb el desfile dianero. Jose Miguel Catalá arranca la nostra participació festera des de la Plaça demostrant la seua destresa com cap diana als sons de "Aitana" i "Primavera". La desfilada amena, alegre, saluda els alcoians que han matinat per a gaudir de l'arrancada de la festa.. Després presa el relleu en el segon tram un il·lusionat Marcos Paya que dirigix la Diana del Carbonato amb nombrosos aplaudiments del públic present. La desfilada va acabar sobre les 10:15 hores.
Finalitzat la desfilada dels cristians va començar a ploure amb força i mentres menjàvem teníem possat l'ull en l'horitzó per a veure si amainava. Són les 16:00 hores deixa de ploure i somriem, no sense una certa preocupació, ja que l'any passat l'aigua no ens abandona en tota la desfilada. L'entrada arranca a les cinc de la vesprada com estava previst i el capità moro lluïx les seues gales pel Partidor. Els escuadreros es van acostar a un local per a agafar les armes i maquillar-se, l'activitat és frenètica. Les dones es visten en la fila Vella, enguany van d'estrena i volen lluir-se. Aquesta tot programat, Juanele a controlat fins a l'últim detall. La junta directiva s'encarrega de distribuir al personal i rematar els últims detalls. Per davant el guió a cavall és portat per Emilio Agulló, que dóna pas a l'esquadra dirigida en l'arranca per Alvaro Poveda Bardisa que es va lloir amb el sable despertant els aplaudiments de la gent entesa en aquest menester i posteriorment de manera alternativa per Vicente Company, Francisco Garcia i Carlos Fernandez que van estar a la altura de les circumstàncies, demostrant el alt nivell dels nostres cabos. En ambdós casos la marxa mora interpretada va ser “el Kabila”. Darrere de l'esquadra vènia la gran novetat d'enguany; les barbaresques amb trage propi de disseny modernista, combinat amb els colors que han caracteritzat a la nostra fila al llarg dels anys, amb pals de pluja inclosos i acompanyades per chirimiteros interpretant “Xavier el Coixo”. La fila del mirons va aplaudir amb ganes el bonico trage que van lluir i que va ser del grat del publique. Enhorabona a Ernesto (dissenyador) i Mari Tere (modista) i gràcies a totes les dones que van ajudar a engrandir les nostres festes amb la seua participació activa, segur que a l'any que ve seran més.
Són les 19:25 hores i ja estan els bequeteros en el carrer darrere de 138 anys d'història fidels a la seua cita, desfilant tots marcant el pas i de manera compacta amb el diseny complet. Tancant la desfilada es troba la carrossa de la xicalla que amb tres sacs de confeti i els veterans presidits per Jordi “Penca” (tota una vida en la festa), tanquen la nostra participació. Acabat la desfilada felicitem els caps, als escuadreros i a les noves bequeteras, per a finalment anar-nos-en a recuperar forces.
Una mala notícia esborralla aquest dia tan volgut pels alcoians; D. Silvestre Vilaplana, expresident de l'associació de Sant Jordi, va morir a la vesprada d'aquest 22 d'abril, darrere de participar activament en l'entrada dels cristians. Records de tots els barbarescos.
Dia 23 d'abril del 2007 dilluns DIA DE SANT JORDI
El dia de Sant Jordi apareix amb un cel solejat que afavorix el desenrotllament de la 2a Diana. La nostra participació comença a les 9.45 hores que eixim des de l'avinguda del País València en direcció a la plaça, comptem amb la presència de 20 festers adults i 11 xiquets acompanyats per la banda de música interpretant el pasdoble “primavera”. Els xiquets van ser els autèntics protagonistes i els pares aprofitem per a prendre'ns un timonet que ens calent el cos. Finalitzat la desfilada alguns barbaresca ens acostem a l'Església de Santa Maria i participem en la missa en honor de Sant Jordi. Després cercaviles populars acompanyats de la música repartint diversos llepolies i regals tant per a xicotets com per a majors. No faltat el bon humor i la diversió que transmetem al public que ens observava. Darrere de la mascleta de les 14:00 hores arribe l'hora de compartir el menjar del dia de Sant Jordi amb els familiars i amics festers en l'Hotel Reconquista, formem diverses vegades i les dones van demostrar que amb un poc més de practica ens llevaran el lloc per a fer el cabo. Sobre les 18:00 hores, els més valents que han estat entrenant-se al llarg de l'any, van prendre l'eixida des de la Font Redóna per a participar junt amb els Realistes en la ja veterana recuperació de la Diana vespertina del cavallet (represa l'any 1992 i que va desaparéixer l'any 1925), el pasdoble que acompanye el recorregut va ser “Petit Souet”. L'itinerari va discórrer amb gràcia i simpatia, es nota la mà del responsable; Carlos Fernández Mayor, que durant tants anys porta motivant i dirigint els assajos dels aspirants a cavalleters. El public va plenar el carrer Sant Nicolau i la Plaça d'Espanya per a aplaudir als bequeteros.
A continuació Processó General sobre les 20:12 hores amb la participació d'uns 34 festers (7 dones, 20 hòmens i 8 xiquets) arma al muscle i com Cop; Antonio Jordá. La martxa de la provesso va ser Lawrence d´Arabia en versio solemne. José Luis Agulló en qualitat de membre de l'associació de Sant Jordi, dirigia la formació de les filaes des del balcó de la Placeta del Carbó. La processó va tornar a recuperar el seu itinerari habitual pel nucli antic, al finalitzar les obres del mateix.
Acabada la processó alguns es van acostar a la fila on hi havia música en viu, altres van preferir veure la retreta i prendre alguna cosa més lleugera per ahí.
Finalitzada la retreta, sobre les 1:10 hores espectacular castell de focs artificials que es va poder contemplar des del pont de Sant Jordi i des dels locals de la nostra fila en la terrassa exterior.
Dia 24 d'abril del 2007 dimarts DIA DE L'ALARDO O BATALLA
Demà solejada, ja es va acostant el final i pareix que va ser l'altre dia quan va començar tot. Les ulleres de sol fan acte de presència, la pólvora i el cansament ho requerix. A les 12:13 hores prenem l'eixida des de Sant Nicolas amb els arcabussos com a protagonistes, per a finalitzar en el pont sobre les 13:25 hores, de Cop van estar Salvador Llacer, Ruben Gomez, Pablo Fernandez i Raul. Van participar 48 tiradors aproximadament en l'alardo del matí.
Una vegada guardades les armes, ens encaminem fins a la fila. Allí degustem els plats i vam agrair l'atenció prestada per les nostres conserges (Maria José i companyia) fent-les entrega d'un ram de flors per part del nostre Primer Tro, Juanele. Va ser una menjar de germandat, on a pesar del cansament, vam poder compartir l'alegria pels dies viscuts. Els estómacs estaven castigats i s'agraïa l'aigua mineral per a aplacar la calor regnant al llarg del matí. Festegem l'aniversari d'Antonio Jorda i la música li interprete l'aniversari feliç. Acabat el menjar la fila va felicitar i va donar l´enhorabona al president de la banda de música de Mutxamel (Emilio) pels 21 anys de col·laboració amb la nostra entitat festera. Al final darrere de les rialles i la diversió vam ser de nou a per les armes per a completar l'Alardo de la vesprada des del castell fins a Sant Nicolas i tornar a baixar. Comencem a les 17:30 hores i acabem sobre les 19 hores, van participar 35 festers.
Finalment només quedava esperar l'aparició de Sant Jordi a les 21:30 hores i cantar l'himne per a acomiadar les festes del 2007, Sant Jordiet no es va fer de pregar, es van apagar les llums i va aparéixer a lloms del seu corser per a matar els moros barbarescos que esperaven davall de la fortalesa per a emportar-se un record del pas d'un altre any fester.
Els més valents es van atrevir a preparar soparets en la plaça d'Espanya i animar al personal que fins i tot tenia ganes de festa a pesar del cansament.
AGRAÏMENTS
Finalment m'agradaria agrair a tots els components de la Junta Directiva per la seua col·laboració i a tots els presents per la vostra companyia.
Vull dedicar aquesta quarta crònica a totes les barbaresques que van participar activament en aquestes festes, en especial a la meua dona Maria José i a la meua germana Henar per continuar amb la tradició que em van deixar els meus avantpassats. Gràcies de nou i Vixca Sant Jordi.
MIGUEL VALOR CLIMENT (CRONISTA BARBARESCOS 2.007)
És la quarta vegada que tinc el plaer de fervos arribar la crònica interna de la nostra fila. Vos agraïsc sincerament la vostra presència i col·laboració en l'elaboració d'aquest document. Tirant la vista arrere pareix que l'any a sigut curt, ja que durant el mateix s'han acumulat quantitat ingent d'actes; considere important fer una breu ressenya d'algun d'ells. La nostra banda de música, L'Aliança de Mutxamel, va complir el seu 150 aniversari amb un meritori reconeixement per part de la nostra junta directiva amb Juanele al cap. D'altra banda, abans de Nadal es presenta el trage femení dels barbarescos que va tindre una acceptació positiva per part de les nostres dones, digne és destacar la labor del dissenyador D. Ernesto Hipólito Ferrandiz Briva i de la modista Sra. Mari-Tere Llorens, per l'esforç i dedicació que ens a prestat al llarg de l'exercici perquè les barbaresques es lluïren en la seua estrena pels carrers d'Alcoi (moment històric on els hi haja). No menys important va ser la reinauguració de la nostra seu social amb una reforma de les instal·lacions, aprofitant la mateixa per a ampliar la cuina i el bany, entre altres. El dit acte va tindre lloc el dia 24 de febrer de 2.007 en ocasió de la “sopar de la dona”. Van acudir autoritats civils i religioses comptant amb la presència de l'alcalde d'Alcoi (Jorge Sedano) i del president de l'associació de Sant Jordi (Xavier Morales). En finalitzar la mateixa es va fer entrega d'uns quadros honorífics a Álvaro Poveda en qualitat de primer tro d'honor i als festers consellers; Amando Antolí, Antonio Jordá, José Luis Agulló, Alfonso Rodríguez, Juan José García i Tomás Cantó. Un altre esdeveniment que marca aquest exercici va ser la Gloria Històrica que va tindre lloc el dia 1 d'octubre de 2.006 amb un sol quasi primaveral, el nostre representant D. Lionel Grau Mullor vestit d'antic romà va recórrer el trajecte de l'entrada en aquest singular acte que va voler commemorar el 750 aniversari de la nostra ciutat (recordar que el nostre Primer Tro va estar a Nova York, en la desfilada de la hispanitat, representant-nos en un altre acte organitzat per a celebrar les dites efemèrides). Finalment despres de les festes, va tindre lloc un fet rellevant per als bequeteros; el dia 4 de maig de 2007 a les 20:00 hores nostres insignes festers, D. Lionel Grau Mullor en la seua condició de numero 1 i Francisco Boti (“Pantera”) acompanyats per Juan Valero com a Primer Tro, van tindre l'honor de descobrir la placa amb el nom de la fila en uns dels carrers de la nostra volguda vila, amb posterioritat tots els presents ens en vam anar a celebrar-ho amb un vermut-assaig en el “Poli”.
Amb tot açò, vull felicitar l'actual junta directiva pel seu esforç, afecte i temps dedicat de manera altruista a la festa.
Sense més dilacions pas a enumerar cronològicament els diversos actes en què hem participat activament per a rendir culte a Sant Jordi i donar resplendor primaveral a la ciutat que ens va veure nàixer.
Dia 8 d'abril de 2.007 Domingo GLORIA MAJOR
El diumenge de Gloria amaneció ennuvolat, encara que a estones clarejava el sol, encara sort que només al final van caure unes gotes i es va poder completar la desfilada. Enguany les festes es van estendre un poc més en el calendari. Acudim a la cita perfectament empirifollats per a l'ocasió, prenem l'esmorzar i passem a vestir al nostre gloriero major (el meu bon amic Vicente Rafael Alos) i al nostre gloriero del preventori Francisco Rico Caballero. Enguany tornem a recuperar el recorregut tradicional darrere de finalitzar la reforma del casc vell. Els alcoians mirem al cel i desitgem que els núvols no descarreguen la seua ira sobre el públic. En l'esmorzar la gent només parla de les festes. Els glorieros es visten nerviosos per la responsabilitat que han assumit enguany. La nostra banda de Música, L'Aliança de Muchamiel, que enguany complix el seu 150 aniversari, a amenitzat l'esmorzar amb els seus pasdobles festers. Darrere de les oportunes felicitacions procedim a acostar-nos a la Plaça d'Espanya. Francisco Rico ix acompanyat de representants de la nostra fila camí del Preventori i Vicente Rafael Alos es queda en la plaça d'Espanya. A les deu en punt repiquen les campanes en Santa Maria. A línia seguida sonen les notes de l'himne d'Alcoi interpretades per la Unió Musical que donen pas a “l´arranca” de la Gloria. Prèviament es guarde un minut de silenci en memòria del primer tro de la fila benimerina, difunt recentment. El sergent Moro estrenava càrrec enguany. La safata aquesta a sobreeixir de públic ansiós per veure els representants de les “filaes”. Les dobles esquadres mores i cristianes van circular pels estrets carrers del centre històric. En Sant Nicolau es concentre la major part de la gent que no va parar d'aplaudir-los. Una vegada finalitzat la desfilada es tira una potent mascleta que va haver d'avançar-se 20 minuts per les inclemències meteorològiques.
Acabada la part oficial tocava acostar-nos a la nostra seu on ens esperava una suculenta dina acompanyant al nostre Gloriero Viçent que ens regal un mistera i un CD amb fotografies històriques dels bequeteros. Així mateix Viçent, va fer entrega a la fila d'un quadro amb un escut Nazari amb la llegenda en àrab “només Déu és vencedor”. Darrere del repòs va vindre la mona i finalment la “entraeta del berenar” que a partir de les deu de la nit i amb cinc valent xiquets que van superar el cansament per a desfilar pel carrer Sant Nicolau, van demostrar el seu amor a la festa. Gràcies a tots ells i en especial a la meua filla Ana.
Dia 15 d'abril de 2.007 Domingo GLORIA INFANTIL
Jornada freda i plujosa en les primeres hores del dia, la suspensió de l'acte planatge en la ment de tots. Si la setmana anterior va ser respectuosa amb els Glorieros Majors, els infantils no van tindre tanta sort. El nostre Gloriero Infantil, Cristian Maya es vist en els locals de la fila esperant que el temps escampe i puga eixir al carrer. Prèviament cinc glorieros van prendre la comunió en l'església arxiprestal de Santa Maria. Darrere de l'esmorzar ens acostem tots al Partidor per a abrigar el nostre xicotet representant. Són les 11:30 i els pares estan nerviosos, es donen els últims retocs al trage acabat d'espolsar i que rep les primeres gotes de pluja. Són les dotze, hora programada per a l'arrancada de la desfilada, sona el pasdoble primavera interpretat per la Primitiva. Els familiars s'emocionen en veure al seu rebrot abillat amb el trage barbaresc que lluïx amb orgull. El poble alcoià sap agrair l'esforç dels xiquets a l'hora de donar la benvinguda a la festa i aplaudixen amb força el discórrer de la comitiva pels carrers de la nostra ciutat. Com a anècdota cal destacar que Borja Jordá, el sergent moro infantil, estrenava càrrec enguany. Finalment la desfilada va haver de finalitzar 20 minuts abans del que preveu l'església de Sant Jordi. També es va haver de suspendre la mascleta prevista perquè no es va poder muntar en condicions degut a l'amenaça d'un altre tempestat. Finalitzat l'acte ens encaminem a la “fila” per a reposar forces i acompanyar al nostre gloriero en aquest dia tan especial. La música va fer acte de presència amb la nostra Banda L'Aliança de Mutxamel que va fer sonar variats pasdobles festers, marxes mores i alguna que una altra cristiana.
Dia 21 d'abril del 2007 Dissabte DIA DELS MUSICS
Tot aquesta a punt, la ciutat respira un immillorable ambient de festa pels seus carrers. Ja podem sentir la festa , els escassos dies de “filaetes” han anat preparant el cos per a la batalla final. Alcoi vibra i el seu eco ressona per tot el Serpis. La font Roja, Mariola, el Barranc del Sinc esperen amb impaciència que els sons de l'himne de festes arriben fins a l'últim racó d'aquesta volguda terra. Ens espera una nova cita amb la història i no volem quedar-nos ressagats. Les hosts de la creu i la mitjana lluna dirimiran una cruenta batalla que els donarà la joia de la corona, la ciutat d'Alcoi amb les seues gents, són la recompensa.. El nostre salvador, Sant Jordi el Txicotet, obrara el miracle per enèsima vegada i apareixerà en la part alta dels merlets del castell, per a salvar els cristians amb les seues poderoses fletxes, de les hosts mahometanes comandades per a l'Azrak.
Comença a capvespre, 22 bandes de música es concentren en l'avinguda del País València. Tots els trams de la desfilada van comptar amb la presència de nombrós publique. A partir de les 19:30 les corporacions musicals van ser desfilant pel carrer Sant Llorenç fins a desembocar en la plaça. Enguany es commemorava el centenari de què és considerada la primera marxa mora pròpiament dita; “ a-ben-amet”, l'associació de Sant Jordi va fer entrega d'un corbatí a cada banda en record de la dita efemèride. La gent va buscant un xicotet buit on puga contemplar i cantar l'himne. Els cantons que porten a l'Ajuntament estan abarrotades de públic, s'acosta el moment cima i cap alcoià vol perdre-se'l. Són poc més de les 21:07 hores, arriba la Primitiva encapçalada pel Sant Jordiet (Jordi Casimir Olcina) i li fa entrega de la batuta a la pianista Marisa Blanes, que tindrà l'honor de dirigir a totes les bandes presents en la plaça d'Espanya. La vareta de la improvisada directora comença a recórrer el vent i els acords de l'himne de festes ressonen en les oïdes de milers d'alcoians que allarguen el coll per a contemplar la imatge de la directora d'aquesta peculiar orquestra. Les emocions es disparen igual que el record de què ens van precedir i hui no poden estar amb nosaltres. Darrere de la interpretació de la peça, es van encendre les llums i s'alce el teló de les festes alcoianes.
Emocionats pels moments viscuts ens encaminem a la Fila per a menjar-nos l'Olleta amb els nostres músics. Les distintes fileres de festers s'anaven intercanviant les posicions durant el recorregut perquè així tots pogueren gaudir de la proximitat de la música. Els pasdobles van sonant fins a arribar a la plaça d'Espanya, on li fem el corredor a la nostra volguda banda de música que ha compartit tants anys amb nosaltres.
Ens acomiadem tots i quedem per a la diana de l'endemà.
Dia 22 d'abril del 2007 diumenge DIA DE LES ENTRADES
Amanece i els nuvolots que s'atalaien en l'horitzó, presagien mals auguris, els vestits amb el nou pantaló roig que estrenarem fa dos anys lluïxen impecables. El matí és gris, però els herberets i timonets acompanyant al café calent ajuden a començar amb bon peu el dia. A les 7:00 hores ja aquesta la tropa barbaresca preparada per a estrenar el trage amb el desfile dianero. Jose Miguel Catalá arranca la nostra participació festera des de la Plaça demostrant la seua destresa com cap diana als sons de "Aitana" i "Primavera". La desfilada amena, alegre, saluda els alcoians que han matinat per a gaudir de l'arrancada de la festa.. Després presa el relleu en el segon tram un il·lusionat Marcos Paya que dirigix la Diana del Carbonato amb nombrosos aplaudiments del públic present. La desfilada va acabar sobre les 10:15 hores.
Finalitzat la desfilada dels cristians va començar a ploure amb força i mentres menjàvem teníem possat l'ull en l'horitzó per a veure si amainava. Són les 16:00 hores deixa de ploure i somriem, no sense una certa preocupació, ja que l'any passat l'aigua no ens abandona en tota la desfilada. L'entrada arranca a les cinc de la vesprada com estava previst i el capità moro lluïx les seues gales pel Partidor. Els escuadreros es van acostar a un local per a agafar les armes i maquillar-se, l'activitat és frenètica. Les dones es visten en la fila Vella, enguany van d'estrena i volen lluir-se. Aquesta tot programat, Juanele a controlat fins a l'últim detall. La junta directiva s'encarrega de distribuir al personal i rematar els últims detalls. Per davant el guió a cavall és portat per Emilio Agulló, que dóna pas a l'esquadra dirigida en l'arranca per Alvaro Poveda Bardisa que es va lloir amb el sable despertant els aplaudiments de la gent entesa en aquest menester i posteriorment de manera alternativa per Vicente Company, Francisco Garcia i Carlos Fernandez que van estar a la altura de les circumstàncies, demostrant el alt nivell dels nostres cabos. En ambdós casos la marxa mora interpretada va ser “el Kabila”. Darrere de l'esquadra vènia la gran novetat d'enguany; les barbaresques amb trage propi de disseny modernista, combinat amb els colors que han caracteritzat a la nostra fila al llarg dels anys, amb pals de pluja inclosos i acompanyades per chirimiteros interpretant “Xavier el Coixo”. La fila del mirons va aplaudir amb ganes el bonico trage que van lluir i que va ser del grat del publique. Enhorabona a Ernesto (dissenyador) i Mari Tere (modista) i gràcies a totes les dones que van ajudar a engrandir les nostres festes amb la seua participació activa, segur que a l'any que ve seran més.
Són les 19:25 hores i ja estan els bequeteros en el carrer darrere de 138 anys d'història fidels a la seua cita, desfilant tots marcant el pas i de manera compacta amb el diseny complet. Tancant la desfilada es troba la carrossa de la xicalla que amb tres sacs de confeti i els veterans presidits per Jordi “Penca” (tota una vida en la festa), tanquen la nostra participació. Acabat la desfilada felicitem els caps, als escuadreros i a les noves bequeteras, per a finalment anar-nos-en a recuperar forces.
Una mala notícia esborralla aquest dia tan volgut pels alcoians; D. Silvestre Vilaplana, expresident de l'associació de Sant Jordi, va morir a la vesprada d'aquest 22 d'abril, darrere de participar activament en l'entrada dels cristians. Records de tots els barbarescos.
Dia 23 d'abril del 2007 dilluns DIA DE SANT JORDI
El dia de Sant Jordi apareix amb un cel solejat que afavorix el desenrotllament de la 2a Diana. La nostra participació comença a les 9.45 hores que eixim des de l'avinguda del País València en direcció a la plaça, comptem amb la presència de 20 festers adults i 11 xiquets acompanyats per la banda de música interpretant el pasdoble “primavera”. Els xiquets van ser els autèntics protagonistes i els pares aprofitem per a prendre'ns un timonet que ens calent el cos. Finalitzat la desfilada alguns barbaresca ens acostem a l'Església de Santa Maria i participem en la missa en honor de Sant Jordi. Després cercaviles populars acompanyats de la música repartint diversos llepolies i regals tant per a xicotets com per a majors. No faltat el bon humor i la diversió que transmetem al public que ens observava. Darrere de la mascleta de les 14:00 hores arribe l'hora de compartir el menjar del dia de Sant Jordi amb els familiars i amics festers en l'Hotel Reconquista, formem diverses vegades i les dones van demostrar que amb un poc més de practica ens llevaran el lloc per a fer el cabo. Sobre les 18:00 hores, els més valents que han estat entrenant-se al llarg de l'any, van prendre l'eixida des de la Font Redóna per a participar junt amb els Realistes en la ja veterana recuperació de la Diana vespertina del cavallet (represa l'any 1992 i que va desaparéixer l'any 1925), el pasdoble que acompanye el recorregut va ser “Petit Souet”. L'itinerari va discórrer amb gràcia i simpatia, es nota la mà del responsable; Carlos Fernández Mayor, que durant tants anys porta motivant i dirigint els assajos dels aspirants a cavalleters. El public va plenar el carrer Sant Nicolau i la Plaça d'Espanya per a aplaudir als bequeteros.
A continuació Processó General sobre les 20:12 hores amb la participació d'uns 34 festers (7 dones, 20 hòmens i 8 xiquets) arma al muscle i com Cop; Antonio Jordá. La martxa de la provesso va ser Lawrence d´Arabia en versio solemne. José Luis Agulló en qualitat de membre de l'associació de Sant Jordi, dirigia la formació de les filaes des del balcó de la Placeta del Carbó. La processó va tornar a recuperar el seu itinerari habitual pel nucli antic, al finalitzar les obres del mateix.
Acabada la processó alguns es van acostar a la fila on hi havia música en viu, altres van preferir veure la retreta i prendre alguna cosa més lleugera per ahí.
Finalitzada la retreta, sobre les 1:10 hores espectacular castell de focs artificials que es va poder contemplar des del pont de Sant Jordi i des dels locals de la nostra fila en la terrassa exterior.
Dia 24 d'abril del 2007 dimarts DIA DE L'ALARDO O BATALLA
Demà solejada, ja es va acostant el final i pareix que va ser l'altre dia quan va començar tot. Les ulleres de sol fan acte de presència, la pólvora i el cansament ho requerix. A les 12:13 hores prenem l'eixida des de Sant Nicolas amb els arcabussos com a protagonistes, per a finalitzar en el pont sobre les 13:25 hores, de Cop van estar Salvador Llacer, Ruben Gomez, Pablo Fernandez i Raul. Van participar 48 tiradors aproximadament en l'alardo del matí.
Una vegada guardades les armes, ens encaminem fins a la fila. Allí degustem els plats i vam agrair l'atenció prestada per les nostres conserges (Maria José i companyia) fent-les entrega d'un ram de flors per part del nostre Primer Tro, Juanele. Va ser una menjar de germandat, on a pesar del cansament, vam poder compartir l'alegria pels dies viscuts. Els estómacs estaven castigats i s'agraïa l'aigua mineral per a aplacar la calor regnant al llarg del matí. Festegem l'aniversari d'Antonio Jorda i la música li interprete l'aniversari feliç. Acabat el menjar la fila va felicitar i va donar l´enhorabona al president de la banda de música de Mutxamel (Emilio) pels 21 anys de col·laboració amb la nostra entitat festera. Al final darrere de les rialles i la diversió vam ser de nou a per les armes per a completar l'Alardo de la vesprada des del castell fins a Sant Nicolas i tornar a baixar. Comencem a les 17:30 hores i acabem sobre les 19 hores, van participar 35 festers.
Finalment només quedava esperar l'aparició de Sant Jordi a les 21:30 hores i cantar l'himne per a acomiadar les festes del 2007, Sant Jordiet no es va fer de pregar, es van apagar les llums i va aparéixer a lloms del seu corser per a matar els moros barbarescos que esperaven davall de la fortalesa per a emportar-se un record del pas d'un altre any fester.
Els més valents es van atrevir a preparar soparets en la plaça d'Espanya i animar al personal que fins i tot tenia ganes de festa a pesar del cansament.
AGRAÏMENTS
Finalment m'agradaria agrair a tots els components de la Junta Directiva per la seua col·laboració i a tots els presents per la vostra companyia.
Vull dedicar aquesta quarta crònica a totes les barbaresques que van participar activament en aquestes festes, en especial a la meua dona Maria José i a la meua germana Henar per continuar amb la tradició que em van deixar els meus avantpassats. Gràcies de nou i Vixca Sant Jordi.
MIGUEL VALOR CLIMENT (CRONISTA BARBARESCOS 2.007)
No hay comentarios:
Publicar un comentario